Dios No Existe
Informació bàsica
El titani és un element químic de nombre atòmic 22 que se situa en el grup 4 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza comTi. La seva configuració electrònica és 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d2el seu descobridor en va ser William Gregor.
És un metall de transició abundant en l'escorça terrestre; es troba, en forma d'òxid, en l'escòria de certs minerals deferro i en cendres d'animals i plantes. El metall és de color gris fosc, de gran duresa, resistent a la corrosió i de propietats físiques semblants a les de l'acer.
Obtenció
El mineral de titani es barreja amb carbonat de potassi i àcid fluorhídric aquós per a formar fluortitanat de potassi, K2TiF6, que s’extreu amb aigua calenta i es descompon amb amoníac. El resultat és l’òxid amoniacalhidratat, que en fer-lo passar per platí al roig, produeix el diòxid de titani.
El titani pur s’obté tractant primerament l’òxid amb clor per a formar tetraclorur de titani, un líquid volàtil, i posteriorment reduint el líquid amb magnesi a 800ºC en una cambra de ferro i en atmosfera inert per a produir titani metàl·lic.
Utilitats
Aproximadament el 95% del titani es consumeix com adiòxid de titani (TiO2), un pigmentblanc permanent que s'empra en pintures, paper i plàstics. Aquestes pintures s'utilitzen en reflectors pel fet que reflecteixen molt bé la radiació infraroja.
A causa de la seva força, baixa densitat i el que pot aguantar temperatures relativament altes, els aliatges de titani s'empren en avions i míssils. També es troba en diferents productes de consum, com apals de golf, bicicletes, rellotges, etc.
A causa de la seva gran resistència a la corrosió es pot aplicar en casos en què estarà en contacte amb l'aigua del mar, per exemple, en aparells o hèlices. També es pot emprar en plantes dessalinitzadores.
S'utilitza per a obtenir pedres precioses artificials.
El tetraclorur de titani (TiCl4) s'usa per a irisar el vidre i pel fet que en contacteamb l'aire forma molt de fum, s'empra per a formar artificialment pantalles de fum.
Es considera que és fisiològicament inert, per la qual cosa el metall s'utilitza en implants de titani, consistents en caragols de titani pur que han estat tractats superficialment per a millorar la seva oseointegració; per exemple, s'utilitza en la cirurgia maxil·lofacial a causa d'aquestes bones propietats.També, s'utilitza com a material de pircings.
També s'han emprat làmines primes de titani per a recobrir alguns edificis, com per exemple el Museu Guggenheim de Bilbao.
Alguns compostos de titani poden tenir aplicacions en tractaments contra el càncer. Per exemple, el clorur de titanocè en el cas detumors gastrointestinals i de mama.
Curiositats
Precaucions
La pols metàl·licaés pirofòrica. D'altra banda, es creu que les seves sals no són especialment perilloses. No obstant això, els seus clorurs, com TiCl3o TiCl4, són considerats corrosius. El titani té també la tendència a acumular-se en els teixits biològics.
En principi, no s'observa que jugui cap paper biològic.
Abundància a l'ésser humà
Sang: aprox. 50 ppb | |
Ossos: aprox. 40 ppm |Teixit: 1-2 ppm |
Total: aprox. 700 mg |
Abundància a la Terra
Ocupa el 9è lloc en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.
Abundància al Sistema Solar
3000 ppb (parts per bilió) en pes.
Origen del nom
Del llatí titans, que significa la fortalesa dels Titans grecs, fills de la deessa Terra en la mitologia grega.
Beril·li
Informació bàsicaEl titani és un element químic de nombre atòmic 22 que se situa en el grup 4 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza comTi. La seva configuració electrònica és 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d2 i el seu descobridor en va ser William Gregor.
És un metall de transició abundant en l'escorça terrestre; es troba, en forma d'òxid, en l'escòria de certs minerals de ferro i en cendres...
Regístrate para leer el documento completo.