discontinuitats en els ordenaments jurídics

En aquest assaig s’exposaran i analitzaran els fets històrics pels quals els ordenaments jurídics han anat evolucionat, amb la finalitat de comprendre la influència d’aquests, sobre els ordenaments que trobem a l’actualitat a Europa.
Hem de distingir 2 grans sistemes:, d’una banda el sistema continental o codificat i d’altre el common law o jurisprudencial.
El sistema jurídic conegut comcommon law en territori Europeu només s’aplica al territori del Regne Unit. La resta del territori utilitzem el sistema continental. Això s’explica perquè mentre a Europa i va haver una romanització bastant forta, al territori del regne Unit no hi va ser tant present degut a que després de l’arribada dels romans hi va haver vàries invasions de diferents pobles que hi van fer les seves aportacions alsistema jurídic.
Però nosaltres ens centrarem en l’evolució del sistema jurídic continental ja que és el que ens interessa en el nostre estudi al ser el que emprem nosaltres, tot i que és important conèixer l’existència del model jurisprudencial motiu pel qual l’he citat breument.
Es pot afirmar que en el sistema continental hi van influir 3 tradicions: la grecoromana, la judeocristiana i lagermànica. També es pot dir que els ordenaments jurídics no evolucionarien igual a tots els territoris, no hi va haver la mateixa evolució a la part occidental de l’Imperi Romà (que va caure abans que l’oriental) que a la l’Oriental o la Península Ibèrica.
Però si una cosa va ser comú a tots aquest territoris va ser la “lluita” entre el poder de l’església i l’imperial per determinar qui era el“jutge” del poble. Tot i que a una part hi van tenir més influència les institucions eclesiàstiques i a l’altre s’imposava el poder imperial. Tot aquest conjunt de factors els exposarem a continuació.


Per entendre el nostre sistema jurídic ens hem de remuntar al pensament i l’aportació romana i la filosofia grega que composen la part de la tradició grecoromana.
En l’antiga monarquia Romana esdiferencia el ius (dret) de la fas (religió) i s’enten que la maiestas (sobirania) és del poble.
Durant l’etapa següent la república, el dret propi dels ciutadans (ius civile) emanava de diferents fonts de creació de dret: (interpretació dels prudents; lleis assemblees populars i l’ius gentium). També existia el ius honororium que emanava dels magistrats amb jurisdicció (pretor) que podiaparalitzar el ius civile. Tots els escrits dels juristes on es recollien aquestes fonts van rebre el nom de iura.
El següent període de l’Imperi Roma va ser un principat que es va caracteritzar per que hi va haver una desaparició gradual de les fonts de dret que van quedar “corregides” per les noves constitucions imperials (leges) totes les fonts de creació de la república van passar a ser ius vetusmentre que les constitucions imperials passen a ser ius novum.
L’any 235 va començar una nova etapa a l’imperi Romà, el Dominat, on hi va haver una simplificació de l’ordenament jurídic entre leges (constitució 426) i iura (però molt pocs).
L’any 313 després de molts anys de persecució als cristians es deixa de perseguir-los, ja que l’emperador Teodosi es va convertir al cristianisme. Peraquest motiu la tradició judeocristiana va influir en el que acabaria sent l’ordenament jurídic actual. L’any 395 es va produir la divisió de l’Imperi en occidental i oriental.
L’any 476 va caure el Imperi Romà (occidental) que va quedar substituït per un conjunt de regnes germànics. L’ordenament jurídic es va fonamentar en les aportacions pròpies dels pobles invasors i el Breviari d’Alaric quecontenia leges i uns pocs iura i una selecció del codi teodosià. Aquesta serà la poca tradició textual Romana que romandrà.
Mentrestant a la part oriental de l’Imperi Romà, l’emperador Justinià crea 4 obres jurídiques (compilacions) que van ser : les institucions, el codi, el digest o pandectes i les noveles. Es pot dir doncs que es continua creant dret romà, que a la part occidental no es...