Discurs del mètode

Discurs del mètode – DESCARTES –
a) El dubte metòdic i la certesa de jo pensant
-En les seves tres primeres meditacions metafísiques Descartes va aplicar el dubte metòdic (Fingir que tot allò queell coneix com a veritat és fals).
-Pot creure que res del que l’envolta existeix (cos, espai,...) però el que sap del cert és que ell existeix com a mínim en sentit metafísic. Es defineix com unasubstància la naturalesa de la qual és pensar. Cogito, ergo sum.

b) L’existència de Déu

- Descartes sap que ell (com tots nosaltres) no és un ésser perfecte perquè dubta. Ell es capaç depensar això perquè hi ha una naturalesa perfecte superior a ell. Aquesta naturalesa és un ésser que anomenarem Déu i que és qui ha posat la imperfecció en nosaltres.
- Si no depenguéssim d’aquest Déuseriem omnipotents, omnipresents, infinits, eterns, immutables,... i mai tindríem sentiments desagradables com ara tristesa. ( = prefectes)
- Déu és una figura metafísica i no hi ha proves de la sevaexistència. Per explicar aquesta existència Descartes compara aquesta idea amb la geometria: Els tres angles d’un triangle fan una recta (180º), això ho sabem encara que en mirar el triangle no hoveiem, és a dir, està implícit. Amb la idea de Déu passa el mateix, no podem tenir la idea d’un ésser superior sense que aquest sigui real.
-Per conèixer l’existència de Déu no s’ha de fer servir laimaginació sinó la sensibilitat.
c) Déu garantia del criteri de l’evidència
- Tampoc podem saber del cert que tenim cos o que existeixen els astres, perquè quan somiem podem imaginar-nos que somdiferents. Aleshores, com sabem quan la nostra ment ens enganya i quan ens diu la veritat?
- Tot el que hi ha en nosaltres prové de Déu, per tant, si Déu es vertader totes les nostres idees també ho són( =són coses que pensem de veritat). Si no sabéssim que aquestes idees provenen d’un ésser perfecte i infinit no podríem assegurar que aquestes idees són reals.
-Els somnis no ens has de fer dubtar de...