Discurs i poder
Desprès de veure el vídeo ens arrisquem a afirmar què la base fonamental de la relació entre discurs y poder es la manera de comunicar-nos a la nostra societat, ja què enscomuniquem mitjançant arguments. Així, podríem dir què, el discurs en si mateix es un argument de raó, per el qual mitjançant la llengua oral es pot defensar qualsevol idea. Aquest argument ha de estar benpreparat i d’ara endavant l’anomenarem discurs. Al vídeo, el discurs i el poder el relacionen amb control i accés, en els discursos públics hi estem d’acord. Però en els discursos privats, es a dir, a lavida quotidiana, nosaltres ho relacionaríem amb la convicció i el accés, es a dir, pensem que sovint la gent utilitza el discurs per convèncer a altra persona, no per tindre poder sobre aquesta,poques vegades es fa ús de l’objectivitat i se intenta tindre accés a la ment d’eixa persona intentant convèncer-la.
Per altra banda, pensem què, als discursos públics, en els medis de comunicació perexemple, hi ha una gran interpretació discursiva, per poder controlar-nos mentalment, perquè sovint ens amaguen informació, ens conten les coses com volen contar-les, i moltes vegades sense serobjectius, la proba la tenim si observem una mateixa noticia a diversos mitjans de comunicació, cada u la fa seua i la interpreta d’una manera diferent. Per dir-ho d’alguna manera ens enganyen per mig de lesparaules, per mig de la interpretació discursiva, i com què no ens adonem, traguem i ens deixem dominar per aquestos, cosa per la qual ja tenen accés a nosaltres, ja tenen el poder, però fins a quinpunt els mitjans de comunicació fan un abús d’aquest poder que hi tenen per controlar-nos, si moltes vegades ni ens adonem que estem controlats? D’aquesta mateixa manera, els mitjans de comunicació,fen ús del poder discursiu, estan contribuint en la creació d’una societat injusta i poc solidaria. Però, com poden fer el contrari, es a dir, com poden col·laborar els mitjans de comunicació a que la...
Regístrate para leer el documento completo.