Diseño

La societat pre-industrial és la que hi havia abans de la Revolució Industrial i del capitalisme. Era una societat molt complexa on hi havia una evolució cultural. Els objectes es feien artesanalment. L’artesania és de naturalesa manual, les peces que es fan són úniques i irrepetibles, l’artesà controla tot el procés a diferència de quan va arribar la Industria, on l’home només estavaespecialitzat i feia una part del procés. Amb la Revolució Industrial va aparèixer el disseny que té per objectiu solucionar els problemes de la societat. El disseny fa coses coherents que el públic enten. La producció és en sèrie i això abarateix el preu del producte en si. L’art en canvi, no té finalitat pràctica. Respòn a una necessitat espiritual (plaer) i és subjectiu, l’artista no es preocupa de sil’espectador ho entendrà o no.
A finals del segle XVIII comença a Anglaterra la Revolució Industrial que més tard, a mitjans i finals del segle XIX s’extendrà a gairebé tots els països. Al 1754 apareix la “Royal society of Arts” i al 1837 es fa un informe per promoure les Escoles de Disseny Ornamental i Museus Industrials.
Un dels autors d’aquesta època va ser August Puguin. Va ser un arquitecte queva reaccionar en contra del creixement urbanístic i comunista. Per ell el millor model era el de l’època medieval. Criticava les Escoles Estatals de Disseny perquè afirmava que els alumnes d’aquestes escoles es limitaven a copiar models i això feia que no fóssin originals. Per a ell les “societats bones” generaven “gent bona” i aquesta produia un “bon disseny”. Un altre autor va ser Henry Cole. Vacrear un moviment que volia eliminar la bretxa que hi havia entre l’industrial i l’artista o dissenyador, segons ell això estimularia el bon gust entre els usuaris. El seu objectiu era la unió entre el millor art i la manufactura. Va editar la primera revista de disseny “El Journal of Desing amb Manufacture”. A l’igual que August Puguin, Jhon Ruskin també defensava l’època medieval. Rebutja totallò que produeix la indústria. L’ornament ha de tenir una utilitat sinó es considera que és un malgast de temps i de diners. Afirma que la naturalesa és la font d’inspiració per exel·lència i que les formes repetides són les més maques (relació bellesa-naturalesa). El treball s’ha de fer amb plaer i encara que costi esforç al final hi haurà recompença. Defensa els monuments i els edificis vells idiu que no s’han de tocar, s’han fet per algun motiu. També defensa la restauració d’aquests edificis. Un altre autor del segle XIX era William Morris. Detestava el maquinisme i estava a favor del retorn de l’artesania. Rebutja les grans ciutats i defensa l’arquitectura de cases senzilles al camp. Critica la civilització industrial i els sistema capitalista. Creu que la feina que fa la societatindustrial és inútil perquè no produeix coses útils. Pensa que hi ha d’haver una revolució per arribar a una nova organització social on el treball sigui agradable i es potencii l’home per complert i no que només se centri en una sola especialitat. Afirma que la màquina no va ser inventada per facilitar la feina sinó que va ser inventada per reduir costos i d’aquesta manera augmentar els beneficisdels empresaris. Diu que el treballador que ho sap fer tot acabarà desapareixent i d’aquesta manera mor l’art i hi ha infelicitat. Creu que s’ha de gaudir de l’art perquè aquest sigui bo. A finals del segle XIX es va fudar l’Escola de Chicago, l’escola americana més important d’arquitectura d’aquell moment. Els edificis que es feien van ser dissenyats segons les conveniències del present, erenedificis alts (gratacels) amb domini de tècnica i funcionals. En aquell moment hi havia l’Art Nouveau que era un art molt decorat i Adolf Loos defensava idees totalment contraries. Considerava que l’ornament era símbol d’una societat poc avançada, com menys ornament tingués una societat més avançada i evolucionada seria. Defensava el funcionalisme sense ornaments. Critica a l’Estat perquè està...