Diseño

ADOLF LOOS: ORNAMENTO Y DELITO

1) Fer un bon resum de la lectura de Loos assenyalant les principals idees plantejades. -La relació entre camperols i ciutadans es nul·la. La persona que posseeix cultura occidental està en una situació que pot incorporar d’immediat a qualsevol cultura que respongui a un determinat terreny a una determinada activitat i a un determinat clima. Qualsevol vienès potvestir-se amb roba per anar a la muntanya, però el muntanyenc no pot portar americana. Al camperol no se’l pren seriosament. - En els cànons regeixen les formes britàniques. En temps antics hi havia moltes civilitzacions que coexistien pacíficament i que amb el temps van disminuir. Els pobles germànics van haver d’acceptar la civilització llatina que va dominar fins al segle XIX. Segons Loos, lacivilització llatina és la del gat, i la germànica la del porc. El gat s’ajusta a la mentalitat llatina: No embrutis i així no necessitaràs aigua. El porc embruta sempre i després es renta. El britànic,representant de la civilització germànica, sempre es serveix ell mateix, el llatí es deixa avançar. Cadascuna té els seus costums i utilitza les seves vestidures adequats per a la situació. - A totarreu hi ha gent pobre i persones que comercien per guanyar alguns diners. L’Estat podria tenir cura que el verí de l’esperit comercial no s’apoderarà de la gent i la joventut. L’impuls de guanyar diners apareix ja en els nens proletaris igual que altres mals costums agafades per la necessitat. Els nens caminen pels carrers i cauen en mans de explotadors, cosa que els que promulguen les lleis nopoden sufocar però si orientar cap a camins rectes amb prohibicions i no ho fan perquè no els interessa. - Com més primitiu és un poble més importància li dóna a l’ornament. L’indi ornamenta tot el que utilitza i l’envolta. Per a ell una dona amb anells al nas i a les orelles és bella, per a la civilització no.

- Per Loos l’evolució cultural equival a l’eliminació de l’ornament de l’objecteusual. Cada època té el seu estil ornamental, afirma l’autor. Lo que passa en la gran època de Loos és que en ella no és possible realitzar un ornament nou. Això es deu al fet que es va vèncer l’ornament. Considera que ningú, ni tan sols l’Estat, pot aturar l’evolució de la humanitat, només retardar-la. El redespertar de l’ornamentació causaria un enorme dany i devastació. Seria un delicte per al’economia del poble que, a través d’això, es perdi la feina, els diners i els materials humans. Ni tan sols el temps podria compençar els danys. El ritme de l’evolució cultural pateix a causa dels endarrerits. El treball del ornamentista es deixa de pagar com cal. L’ornament encareix, per regla general, l’objecte, però es paga per ell molt menys que un objecte no ornamentat. La manca d’ornament té com aconseqüència una reducció de les hores de treball i un augment del sou. La forma d’un objecte ha de ser tolerable mentre duri físicament, així guanyaríem tots. L’ornament provoca una pèrdua que afecta a consumidors i productors. Loos planteja que potser en uns milers d’anys no hi hagi cap tipus d’ornament. L’ornament ja no pertany a la civilització moderna des del punt de vista orgànic i pertanttampoc ho és l’expressió d’ella. L’ornament que es crea en aquesta època ja no té cap relació amb l’ordenació del món per no ser capaç d’evolucionar. Afirma quel’ornament modern no té passat ni futur. - Necessita l’home modern l’ornament? “. L’arquitecte considera que l’home modern avorreix l’ornament pel fet que tots els objectes contemporanis no tenen aquest, per tant, no li cal. Aquesta faltad’ornament va constituint un nou poder d’atracció, quedant els objectes ornamentats procedents d’una part de la societat -a la qual considera no civilitzada -. La forma o ornament d’aquest és el resultat d’un treball inconscient (en conjunt) dels homes de tot aquest sector de la civilització perquè, l’individu, com a tal, és incapaç de crear una forma, tota la resta, és portat al camp de l’art,...