Diseño
Páginas: 5 (1069 palabras)
Publicado: 17 de enero de 2013
LA CREMALLERA
INV EN SEG TS DE LE X L IX
1r Trimestre GEDI 04 ELISAVA
EL SEU SORGIMENT
Hi va haver un temps en què no hi havia cremalleres: tampoc eren una necessitat urgent, ja que exsistien altres maneres de tancar o unir peces de roba existien i funcionaven bastant bé, com els botons, cordons, etc. No obstant això, tots aquests sistemes tenien dos problemes comuns per alguns usos:D'una banda, eren molt lents: tancar un abric amb botons comporta cert temps, el mateix que utilitzar cordons o llaços. D'altra banda, tots aquests sistemes tenien "punts d'ancoratge" entre les dues peces de roba, que deixaven espais oberts entre ells. Era possible disminuir aquests espais si hi havia una gran densitat d'ancoratges (per exemple, botons), però mai era perfecte i, a més, augmentava eltemps necessari per obrir o tancar la roba.
INVENTS DEL SEGLE XIX: LA CREMALLERA- Pàg 1
LA CREMALLERA!
PÁGINA
2
LA SEVA HISTÒRIA
La cremallera de Howe Com passa moltes vegades, la cremallera no va aparèixer com a invent del no-res, sinó que va evolucionar (a través de la mà de diversos inventors) des d'una forma primitiva molt semblant als botons fins l'enginyós dispositiu queutilitzem avui en dia. La primera patent d'alguna cosa semblant a les nostres cremalleres és de 1851, als Estats Units, i és una patent d'un "sistema de tancament per roba automàtic i continu".Aquest sistema va ser inventat per Elias Howe, i consistia simplement en una sèrie de petits fermalls que estaven en una cinta de tela en un dels dos costats de la roba. Els fermalls podien lliscar lliurement perella, i unir-se a una altra cinta semblant a l'altra peça de roba, per la qual també podien lliscar. Aquest sistema no era perfecte: d'una banda, encara calia fer un nus al cordó per mantenir tens i, de l'altra, tancar tots els fermalls portava el mateix temps (o fins i tot més) que tancar botons. No obstant això, la idea fou enginyosa i va ser un avanç considerable. *Elias Howe també va patentaruna de les primeres màquines de cosir útils.
LA CREMALLERA!
PÁGINA
3
La millora de Judson Passarien 40 anys fins que la patent més avançada que la de Howe es presenta: el 1891, un altre americà, Whitcomb L. Judson, va inventar un sistema més eficaç que l'anterior. La cremallera de Judson consistia en una sèrie de gantxos units a una tira de roba (en un costat de la roba) i una altrasèrie de bucles (anells metàl · lics) units a l'extrem oposat en p o s i c i o n s fi x e s. U n a p e ç a s'enganxava a l'extrem inferior de la "cremallera" i es lliscava cap amunt, empenyent els gantxos fins que entraven dins dels anells un a un. A continuació la peça lliscant es treia per l'extrem superior de la cremallera i es guardava a la butxaca fins que fes falta realitzar el procés contrari. Lacremallera de Judson tenia dos errors que van impedir que arribés al mercat (a part de de portar el "lliscador" a la butxaca): Si les dues peces de tela no estiren dels gantxos i els anells amb certa tensió, mantenint-los units, la cremallera tendeix a ser poc sòlida i s'obre fàcilment. A més, cada parell gantxo - anell era independent dels altres: es podien obrir, de manera que no podies obrir lacremallera amb el lliscador fins que no els tancaves primer manualment Judson va tenir problemes financers a causa de les fallades del disseny, a més que les peces eren difícils de fabricar en massa, de manera que eren cremalleres massa cares per ser viables econòmicament.
LA CREMALLERA!
PÁGINA
4
El prototip definitiu de Sundback
Els problemes de la proposta de Judson van acabar quanel 1906 va entrar a l'empresa un i m m i g ra n t s u e c, G i d e o n Sundback, que va millorar els dissenys anteriors en diverses etapes, resolent els problemes un per un en models consecutius. Finalment, el 1914, Sundback va desenvolupar la cremallera moderna, que es va vendre amb molt èxit. tancament no estava unit a l'anterior i el següent, i així consecutivament. La idea d'una peça...
INV EN SEG TS DE LE X L IX
1r Trimestre GEDI 04 ELISAVA
EL SEU SORGIMENT
Hi va haver un temps en què no hi havia cremalleres: tampoc eren una necessitat urgent, ja que exsistien altres maneres de tancar o unir peces de roba existien i funcionaven bastant bé, com els botons, cordons, etc. No obstant això, tots aquests sistemes tenien dos problemes comuns per alguns usos:D'una banda, eren molt lents: tancar un abric amb botons comporta cert temps, el mateix que utilitzar cordons o llaços. D'altra banda, tots aquests sistemes tenien "punts d'ancoratge" entre les dues peces de roba, que deixaven espais oberts entre ells. Era possible disminuir aquests espais si hi havia una gran densitat d'ancoratges (per exemple, botons), però mai era perfecte i, a més, augmentava eltemps necessari per obrir o tancar la roba.
INVENTS DEL SEGLE XIX: LA CREMALLERA- Pàg 1
LA CREMALLERA!
PÁGINA
2
LA SEVA HISTÒRIA
La cremallera de Howe Com passa moltes vegades, la cremallera no va aparèixer com a invent del no-res, sinó que va evolucionar (a través de la mà de diversos inventors) des d'una forma primitiva molt semblant als botons fins l'enginyós dispositiu queutilitzem avui en dia. La primera patent d'alguna cosa semblant a les nostres cremalleres és de 1851, als Estats Units, i és una patent d'un "sistema de tancament per roba automàtic i continu".Aquest sistema va ser inventat per Elias Howe, i consistia simplement en una sèrie de petits fermalls que estaven en una cinta de tela en un dels dos costats de la roba. Els fermalls podien lliscar lliurement perella, i unir-se a una altra cinta semblant a l'altra peça de roba, per la qual també podien lliscar. Aquest sistema no era perfecte: d'una banda, encara calia fer un nus al cordó per mantenir tens i, de l'altra, tancar tots els fermalls portava el mateix temps (o fins i tot més) que tancar botons. No obstant això, la idea fou enginyosa i va ser un avanç considerable. *Elias Howe també va patentaruna de les primeres màquines de cosir útils.
LA CREMALLERA!
PÁGINA
3
La millora de Judson Passarien 40 anys fins que la patent més avançada que la de Howe es presenta: el 1891, un altre americà, Whitcomb L. Judson, va inventar un sistema més eficaç que l'anterior. La cremallera de Judson consistia en una sèrie de gantxos units a una tira de roba (en un costat de la roba) i una altrasèrie de bucles (anells metàl · lics) units a l'extrem oposat en p o s i c i o n s fi x e s. U n a p e ç a s'enganxava a l'extrem inferior de la "cremallera" i es lliscava cap amunt, empenyent els gantxos fins que entraven dins dels anells un a un. A continuació la peça lliscant es treia per l'extrem superior de la cremallera i es guardava a la butxaca fins que fes falta realitzar el procés contrari. Lacremallera de Judson tenia dos errors que van impedir que arribés al mercat (a part de de portar el "lliscador" a la butxaca): Si les dues peces de tela no estiren dels gantxos i els anells amb certa tensió, mantenint-los units, la cremallera tendeix a ser poc sòlida i s'obre fàcilment. A més, cada parell gantxo - anell era independent dels altres: es podien obrir, de manera que no podies obrir lacremallera amb el lliscador fins que no els tancaves primer manualment Judson va tenir problemes financers a causa de les fallades del disseny, a més que les peces eren difícils de fabricar en massa, de manera que eren cremalleres massa cares per ser viables econòmicament.
LA CREMALLERA!
PÁGINA
4
El prototip definitiu de Sundback
Els problemes de la proposta de Judson van acabar quanel 1906 va entrar a l'empresa un i m m i g ra n t s u e c, G i d e o n Sundback, que va millorar els dissenys anteriors en diverses etapes, resolent els problemes un per un en models consecutius. Finalment, el 1914, Sundback va desenvolupar la cremallera moderna, que es va vendre amb molt èxit. tancament no estava unit a l'anterior i el següent, i així consecutivament. La idea d'una peça...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.