Disfèmia 2

Javier Mesas


➢ El silenci de les paraules : Disfèmia


Todo tartamudo teme volver donde empezó.
( El discurso del rey )


Introducció a la Disfèmia



LaDisfèmia o Tartamudesa és un trastorn de la comunicació (no un trastorn del llenguatge) que es caracteritza per interrupcions involuntàries de la parla que s'acompanyen de tensió muscular en cara i coll, por i estrès.La Disfèmia o tartamudesa, un trastorn de la parla que condiciona la vida de milions de persones al món. Només a Espanya hi ha 800.000 tartamuts. Solen ser persones amb un afany de superació envejable, quemoltes vegades pateixen davant la incomprensió o la burla dels altres. Les causes de la tartamudesa encara no es coneixen, encara que sí se sap que afecten diversos factors, biològics, psicològica isocials, i que es dóna quatre  vegades més en homes que en dones. Pel que fa als tractaments, és important actuar ràpid, així que va aparèixer els primers símptomes,habitualment entre els 2 i els 5 anys.Què es pot fer per obtenir millor comunicació 
amb la persona que tartamudeja?

Sovint l'oient no sap del cert com actuar quan parla amb una persona que tartamudeja. Aquesta incertesa pot ferque l'oient faci coses com evadir la mirada quan la persona  tartamudeja, interrompre, suggerir paraules, o simplement evitar parlar amb persones que mostren aquest trastorn.
Com ens diu el Presidentde la Fundació de la Tartamudesa molts cops el problema el tenim les persones que ens afrontem a ells i no ells mateixos.
En parlar amb una persona que tartamudeja, el millor és donar-li el temps quenecessiti per expressar el que hagi de dir. És millor no tractar d'acabar les oracions ni suggerir paraules. Això només fa que la persona senti major necessitat d'afanyar. A més,suggeriments com "més a poc a poc," "relaxa't" o "respira fons" poden fer que la persona se senti més incòmoda,  Aquests comentaris suggereixen que la tartamudesa hauria de ser fàcil de dominar quan en...