Disfressats De Moda

Disfressats de moda
Moltes vegades les persones creiem necessari comprar aquell model de samarreta que és de nova temporada i que tothom porta. El que habitualment podem entendre com “anar a la moda” comporta un anàlisi del qual la majoria de ciutadans no som conscients. George Simmel parla d’aquest fenomen que creiem que coneixem amb profunditat i que realment no ens hem parat a reflexionarsobre la moda i tot el que genera. A finals del segle XIX Simmel és el primer en parlar de la moda com un element de distinció social. No només argumenta els conceptes que giren al voltant de la moda sinó que va més enllà i ens evita caure en uns tòpics molt interessants que mai s’havien qüestionat anteriorment.
Perquè qui no ha cregut algun cop que agafava el camí correcte al pensar que anava encontra de la moda predominant en aquell moment i que, per tant, tenia estil propi? La base de la moda, en si mateixa, és l’emulació. La moda no es construeix mai de zero, sinó que és una enveja que provoca el tenir present i en consideració a un altre individu, ja sigui com a referent tant positiu com negatiu. Quan simplement vols anar en contra d’aquella moda, crees una tendència “antimoda” ipasses a ser, inconscientment, una manifestació especial i diferent de la mateixa moda.
“El antimoderno intencional adopta idéntico contenido que el loco dela moda, solo que lo configura en una categoría diferente: aquel en la exageración, éste en la negación.” (Simmel. La moda. Pág. 63)
És cert que seguim les tendències actuals i predominants per sentir-nos part d’un determinat col·lectiu o classesocial. Però tanmateix és identificador de classe, ho és d’exclusió, és a dir, com a mecanisme de distinció de classes socials. Una distinció de la qual nosaltres mateixos anem participant al voler aconseguir la identificació d’acord amb el nostre nivell social. Això explicaria perquè quan una determinada moda predominant en la classe mitja, comença a fer-se popular en les classes baixes, elsindividus de les classes mitges reconstrueixen les seves tendències per continuar diferenciar-se de les classes inferiors. Quan la taca d’oli és massa amplia, ja no es crea aquest efecte diferenciador, perquè tothom està a l’abast d’aquesta moda. El mateix succeeix, doncs, a la inversa; les classes més baixes intenten aspirar a nivells més superiors dins dels seus límits econòmics, està clar.


“Losestratos superiores se apartan de la moda en cuestión y acceden a una nueva con la que se diferencian otra vez de las amplias masas”. (Simmel. La moda. Pág. 49)
No hem de pensar que la moda és només aquella roba que crea tendència en un determinat moment. La moda és manera de pensar, d’actuar, de parlar, de caminar, etc.; qualsevol tipus d’acció insignificant és moda. Algunes persones pensen d’unadeterminada manera per seguir en aquell col·lectiu social i poder permetre’s mantenir unes singularitats en altres aspectes. En aquest aspecte, voler mantenir singularitats no conjuga molt bé amb un caràcter vergonyós.
Una persona vergonyosa creu sovint que és el centre de totes les mirades i que contínuament esta sent qüestionat. El voler passar desapercebut no et permet ser singular, sinó quegeneres una disfressa que no et defineix com a persona, ja que et comportes com els altres per no ser exclòs d’aquell col·lectiu en concret.
Hi ha un aspecte que moltes vegades es confon i és creure que pel fet de diferenciar-te dels altres anant a la última en aquella moda, ets original i únic. La realitat és que ets el més obedient, perquè deixes de banda els criteris propis de la tevapersonalitat interna i obeeixes a la nova moda.
Com en molts aspectes de la vida quotidiana, la moda és un joc, i com a tal, té unes normes que es van donant a mesura que va avançant la seva trajectòria. Podríem dir que existeixen classes de moda i moda de classes. En aquesta línia, la moda actua com una taca d’oli i quan s’expandeix massa ha arribat el seu fi com a demostració del seu èxit. Aquella...