Disfuncions i deficiències del sistema immunitari

Disfuncions i deficiències del sistema immunitari

L’autoimmunitat

En condicions normals, l’aparell immunològic d’un animal és capaç de reconèixer les molècules del seu cos, distingir-lesd’aquelles que són estranyes i produir anticossos només contra les estranyes. Tot i així,de vegades, les armes poderoses del sistema immunològic es poden tornar contra un mateix, ja que fabrica anticossoscontra elements del propi organisme.
Les molècules del propi organisme que provoquen autoimmunitat s’anomenen autoantígens. Algunes proteïnes que estan confinades o recloses en òrgans concrets del’animal poden actuar com a autoantígens, per exemple, proteïnes situades al cristal•lí de l’ull, al teixit cerebral o als espermatozoides.
Sempre que s’alliberen aquestes proteïnes a la circulaciósanguínia per una lesió en aquests teixits, es produeix una resposta autoimmunitària.
Durant el desenvolupament del sistema immunitari també es formen limfòcits que no saben distingir els antígens forans(heteroantígens) de les molècules pròpies. En condicions normals, aquestes cèl•lules anòmales o limfòcits auto reactius són eliminades al tim, però excepcionalment poden emigrar des del tim, els ganglislimfàtics o la melsa fins a la circulació sanguínia i arribar a alguns òrgans del cos on es desenvolupen fenòmens d’autoimmunitat. També s’ha observat l’existència de limfòcits T auto reactius.Anàlisis bioquímiques han permès detectar que mols microbis, com ara bacteris i virus, han desenvolupat l’estratègia de formar complexos moleculars, molt semblants als que hi ha al cos de l’animal queinfectaran fet que s¡’anomena mimetisme molecular.

Malalties d’autoimmunitat

Totes les cèl•lules humanes tenen antígens proteics localitzats a la superfícies d eles seves membranes cel•lulars queidentifiquen els teixits als quals pertanyen; per això s’anomenen antígens d’histocompatibilitat. Els gens que els produeixen s’anomenen complex principal d’histocompatibilitat o MHC. Per aquest...