Disfèmia

DISFÈMIA
Trastorn del llenguatge

1. INTRODUCCIÓ
En el següent treball presentem un estudi d'un trastorn del llenguatge anomenat disfèmia.
Hem escollit aquesta patologia perquè ens semblava interessant ja que amb aquest
trastorn el nen no desenvolupa amb normalitat les habilitats de comunicació i de capacitat
del llenguatge fins una certa edat. Un 80% dels casos són transitoris i tenenrecuperació.
Aquest estudi es centra en l'explicació dels diversos tipus, causes i símptomes que pateix
un nen amb la disfèmia. Llavors analitzarem el diagnòstic del problema que és fonamental
per a aconseguir un adequat desenvolupament de les capacitats del nen i finalment
explicarem com es pot intervenir per ajudar al tractament d'un trastorn en la veu o la parla.
2. CONCEPTE DELS TRANSTORNSDEL LLENGUATGE.
2.1.

Què és el llenguatge?

El llenguatge és un conjunt de sons i paraules amb que expressem el nostre pensament,
és un acte social, el resultat de la intervenció de diversos factors:
–

Els estímuls del mitjà.

–

La intel·ligència del nen.

–

L'afectivitat o món emocional del nen (un nen no atès, rebutjat..., pot abocar-li a un
món tancat, d'incomunicació).La principal funció del llenguatge és la comunicació amb els nostres interlocutors per tal
de modificar la seva conducta, i obtenir-ne una resposta. El llenguatge és també una eina
per pensar i aprendre. El llenguatge juga un paper essencial en l’evolució i el
desenvolupament dels infants.
2.2.

Quins són els components del llenguatge?

L’audició és determinant en l’adquisició delllenguatge. La veu i la seva articulació,
l’organització, la sintaxi i morfologia del llenguatge i el ritme de la parla són els principals
components que permeten l’adquisició i correcta expressió del llenguatge.
El nen ha d'estar en condicions òptimes des del punt de vista neurològic, lingüístic i
psicològic per a poder adquirir i desenvolupar el llenguatge i la parla amb normalitat.
2.3.
2

Coms’adquireix el llenguatge?

Si tenim en compte els seus components, l’adquisició del llenguatge passa per una sèrie
de fases evolutives que van des del moment del naixement fins que, al voltant dels 6
anys, el nen presenta ja un llenguatge pràcticament consolidat pel que fa a l’estructura.
L’interacció amb l’entorn durant els primers mesos de vida és primordial. Establir un vincle
decomunicació verbal i gestual amb el nadó és molt important i la base per la maduració
del llenguatge futur.
2.4.

Quins són els signes d’un transtorn del llenguatge?

Parlem de trastorns del llenguatge quan un nen no desenvolupa amb normalitat les
habilitats de comunicació i la capacitat del llenguatge.
Els trastorns del llenguatge són més freqüents en nens que en nenes i les dificultats en lacomunicació van a aparèixer en els primers anys de la vida del nen, quan comença a
parlar. El pronòstic d'aquest tipus d'alteracions en el llenguatge varia depenent de la
gravetat del mateix.
El diagnòstic i la intervenció precoç van a ser fonamentals per a aconseguir un adequat
desenvolupament de les capacitats del nen.
El primer problema al que ens enfrontem és el de precisar el límitentre el “normal” i el
“patològic” en matèria de llenguatge.
Durant el primer any de vida cal parar molta atenció als aspectes relacionats amb l’audició
de l’Infant. Si no hi ha resposta motriu als sorolls o no hi ha presència de balbuceig, caldrà
consultar amb el pediatre per valorar la necessitat d’una exploració de l’aparell
otorinolaringològic. Al voltant dels 12 mesos de vida, la manca dellenguatge gestual pot
requerir l’ajuda de professionals com el neuropediatra o el psicòleg.
Si al voltant dels 2-3 anys, l’infant presenta otitis de repetició, respiració bucal, no respon
al seu nom quan se’l crida o repeteix de forma repetida “què?” davant una pregunta caldrà
consultar l’otorinolaringòleg.
Si abans dels 2 anys no observem unes primeres paraules o no compren normes
bàsiques...