Dislexia

DISLÈXIA. DETECCIÓ, DIAGNÒSTIC I INTERVENCIÓ INTERDISCIPLINAR
Alvarado, H.; Damians, MA.; Gómez, E.; Martorell, N.; Salas, A.; Sancho, S.
CREIX, Centre de Desenvolupament Infantil. Palma de Mallorca
Correu electrònic: creix@creix.com
RESUM
Aquest article pretén ser un model de detecció, diagnòstic i intervenció de la dislèxia de
vessant pràctica i aplicable per a tots els professionals queintervenen amb nens
d’aquestes característiques. La dislèxia és el trastorn d’aprenentatge més comú a la
infància. D’origen neurobiològic, té un caràcter crònic, si bé les dificultats més
significatives es donen durant l’etapa escolar. És per tant, imprescindible, reconèixer els
indicadors de risc de cada edat, per tal d’establir un diagnòstic i intervenció el més
precoç possible, disminuintaixí els efectes negatius que la dislèxia desencadena tanta
nivell personal, com escolar, familiar i/o social. La intervenció, per tant, ha de ser de
caràcter interdisciplinar i ha d’incloure tots aquests àmbits, de manera coordinada, per
tal que el tractament sigui exitós i el nen pugui compensar les seves dificultats
d’aprenentatge.
SUMMARY
The aim of the current article is to provide amodel to follow in the detection, diagnosis
and intervention of dyslexia, applicable to each of the professionals working alongside
children with this specific learning difficulty. Dyslexia is the most common specific
learning difficulty in the childhood years. Neurobiological in origin, dyslexia contains a
chronic characteristic if the difficulties take place during a child’s schooling years.It is
therefore essential that all professionals are able to detect the risk indicators at each stage
of development in order to establish an early diagnosis followed by a plan of early
intervention, thus reducing the negative effects that dyslexia can have on both a personal,
social an educational level. It is essential, that the intervention carried out is “interdisciplinary” in nature,allowing for the work of each of these parties to be coordinated.
This will, in turn ensure a successful intervention, allowing the child to compensate for
his/her learning difficulties.

1

CONCEPTE DE DISLÈXIA
El terme dislèxia etimològicament significa “qualsevol trastorn en l’adquisició de la
lectoescriptura”. La definició generalitzada fa referència a “un trastorn que se manifesta
per ladificultat per a l’aprenentatge de la lectura encara que tingui una educació
convencional, una intel·ligència adequada i oportunitats socioculturals. Depèn
fonamentalment d’alteracions cognitives l’origen del qual és freqüentment
constitucional”. Per tant és un trastorn crònic, d’origen neurobiològic i que afecta de
manera més significativa durant l’etapa escolar, si bé persisteix finsl’adultesa.
Segons el DSM-IV (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals) el terme
dislèxia no queda precisat i passa a codificar-se com a Trastorn de Lectura. El nen que és
diagnosticat de trastorn de lectura ha se complir els següents requisits:
A. El rendiment a lectura, mesurat mitjançant proves de precisió o comprenssió
normalitzades i administrades individualment, es situasubstancialment per davall
de lo esperat donada l’edat cronològica del subjecte, el seu quocient intel·lectual i
l’escolaritat pròpia de la seva edat.
B. L’alteració del criteri A interfereix significativament el rendiment acadèmic, o les
activitats de la vida quotidiana que exigeixen habilitats per a la lectura.
C. Si existeix un dèficit sensorial, les dificultats per a la lectura excedeixen de leshabitualment associades a ell.
Dos són els aspectes a afegir a aquesta definició, una és l’edat mental del subjecte i l’altre
la seva història vital. Si bé el DSM-IV fa referència al quocient intel·lectual per tal de
descartar que les dificultats lectores no siguin debudes a un dèficit de la capacitat
cognitiva, la nostra experiència diagnòstica ens fa afegir la importància de delimitar...