Disney experimental a-milasa

Artur Brotons
Disseny experimental

Objectiu:
Estudiar com afecta la temperatura al trencament del midó per acció de l’enzim α-amilasa.

Material:
Estris delaboratori
Gradeta
5 tubs d’assaig
Congelador
Nevera
Estufa
Bascula
Placa de Petri
Vidre de rellotge
Comptagotes

Productes
Midó
α-amilasa
Lugol
Aigua(destil·lada)

Procediment:


Descripció:
1. Per començar prepararem una dissolució de mido de de 20mg en 20ml
d’aigua destil·lada. La dissolució la repartirem en sis tubsd’assaig per igual.
Aquests els aparellem entre ells i els marquem distingint un control (Cn) de
l’altre que manipularem (Pn).
2. Desprès els hi afegi

–amilasa amb lanostra saliva en els tubs Pn,

intentant que quedi la mateixa quantitat a totes les provetes (1ml de saliva)
amb l’ajuda d’un comptagotes.
3. Cada parella de tubs lanumerem i i li atribuïm una temperatura.
1
2
4

T.ambient
Estufa
Nevera

28ºC
37’5ºC
7’5ºC

4. Un cop ja està cada tub d’assaig on se li ha determinat,començarem
l’observació.
5. Per comprovar l’estat del mido, ho farem extraient una goteta de cada
mostra i afegint-li una miqueta de Lugol, i segons el color que adquireixipodrem saber com va la hidròlisi del mido.

Resultats:

A- Observació de 1-temperatura ambient als 10’, i la de 4-nevera als 20’.
B- Observació de 2-estufa als 15’.
C-Observació de 1-T.ambient i 4-nevera a les 24h.
D- Observació de 2-estufa a les 24h.

Conclusió:
Com podem veure a les fotos, l'enzim actua amb més o menys eficàciasegons al
temperatura, facilitant la seva activitat a temperatures més càlides. Ja que com sabem, els
enzims actuen correctament en uns intervals de temperatura.