Dissertació Descartes

Dissertació

Descartes va ser un filòsof, matemàtic i físic francès, considerat com el pare de la geometria analítica i de la filosofia moderna, així com un dels personatges més destacats de larevolució científica.
Una de les seues obres més destacades que va fer durant la seua vida fou el Discurs del mètode, que es va publicar de forma anònima en l’any 1637 i fou unobra fonamental de la filosofia occidental amb implicacions per al desenvolupament de la filosofia i de la ciència.
Per a René Descartes, el mètode era una forma d’avançar en larecerca de lo que realment era verdader. En el mètode hi havia que seguir un ordre, en este cas les quatre regles que ens presenta. Per poder partir d’evidències simples per aplegar finalment a locomplexe, per mitjà de la raó. Aquest model és molt paregut a les de les matemàtiques.
El mètode cartesià és un mètode racional, on té la finalitat d’evitar-nos el error, i on pugemdescobrir l’autèntica veritat de les coses. Per poder arribar a certes conclusions, ell utilitza 4 regles: l’evidència, l’anàlisi, la síntesi i la comprovació. Aquests conceptes els utilitza per a ferla universalització del mètode geomètric.
Primer de tot explicarem el primer precepte, que és l’evidència. Descartes en aquesta part ens diu una frase molt curiosa, que és : ‘Noadmetre mai ninguna cosa com vertadera en tant jo no la coneguera amb evidència que ho era’. En aquest frase ell vol dir-nos que hi ha que evitar la precipitació i la prevenció, ja que ell és unprecursor del mètode basat en l’evidència i aquest dos termes poden causar-nos errors. La precipitació és acceptar com evident lo que és confús i fosc, quan tu et precipites massa ràpid en alguna cosa quevas ha fer, mentre que la prevenció es tot lo contrari, és no acceptar com evident tot lo que és clar i distint, fer alguna cosa massa tard. I aquests dos processos poden fer que en duguen a errors....