Diversitat linguistica

LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
1. Les famílies lingüístiques
Les diferents llengües naturals s’agrupen en famílies lingüístiques d’acord amb la seva semblança entre elles i el seu origen comú, que ha donat lloc a arbres genealògics per mostrar les relacions de parentiu. Les llengües, catalana, castellana o italiana formen part de la mateixa família perquè deriven de la mateixa llengua: el llatí.Una família lingüística es pot dividir en subfamílies i en grups, segons el grau d’afinitat que les llengües tinguin entre si, i les llengües més properes són sempre més afins.
2. El català entre les llengües del món
La llengua catalana forma part de la família romànica o neollatina, constituïda per les llengües derivades del llatí vulgar, al costat del castellà o espanyol. També formavapart d’aquesta família la llengua dàlmata, desapareguda al s.XIX.
3. Les llengües de l’Estat espanyol
A l’Estat espanyol s’hi parlen actualment diverses llengües: el català, el castellà o el espanyol, el gallec i el basc, de filiació lingüística encara avui no aclarida i única llengua supervivent dels pobles que habitaven a la Península abans de la conquesta romana, i l’aranès a la Vall d’Aran.Totes es conserven amb més o menys vitalitat.
4. El català, llengua romànica
L’any 218 aC de Roma desembarcà a Empúries i começà un procés de conquesta i culturalització anomenat romanització. La romanització no es va dur a terme amb la mateixa intensitat a tot el territori. Les zones costaneres foren romanitzades més ràpidament i amb més intensitat.
Les llengües parlades abans de laromanització, anomenades llengües de substrat van desaparèixer, però n’han quedat rastres, sovint escassos, en el parlars romànics moderns.
Les diferències més importants entre el llatí vulgar i el clàssic les trobem en el vocalisme, en la destrucció de la declinació llatina i en l’ús de temps verbals compostos; aquestes diferències les podem conèixer gràcies a algunes obres de teatre.
5.L’aparició del català
Encara que el català degué existir com a llengua diferenciada de la llatina des de del s VIII, l’accés als textos escrits fou un procés lent. Les primeres mostres son del s IX i apareixen enmig de textos redactats en llatí. No trobarem frases més extenses fins al s XI.
Les invasions germàniques i l’ocupació dels àrabs més tard van influir en la llengua naixent tot enriquint-la ambaportacions lèxiques, peó sense arribar a substituir-la.
L’aportació germànica afectà especialment l’antroponímia, en canvi l’emprenta aràbica és notable en determinades zones : la Catalunya Nova, les Balears i el País Valencià.
6. L’expansió : segles XII a XV
A partir del segle XII les fronteres dels comtats catalans, comença l’expansió territorial, de primer cap a la Catalunya Nova, despréscap a les Balears i el País Valencià i finalment cap a la Mediterrània. Totes aquestes terres tindran contacte amb la llengua catalana, un bon testimoni del qual és la pervivència del català a la ciutat sarda de l’Alguer, repoblada per Pere III a mitjan del segle XVI.
Així s’incorporen al català mots provinents del grec medieval, de l’italià, del sard o del occità, llengua en la qual escriví lapoesia feta a Catalunya fins ben entrar el segle XV.
Al llarg d’aquests segles el coneixement de la llengua catalana s’expandeix a causa del pes econòmic, polític i cultural de la corona d’Aragó. Amb el nom de català serà coneguda arreu d’Europa i de les ribes del Mediterrani. La Cancelleria Reial va contribuir a la creació d’una llengua escrita unificada i apta per a qualsevol àmbit d’ús, ja quesubstituí el llatí pel català en els textos oficials.
7. Els segles XVI a XVIII
L’extinció de la dinastia reial catalana i l’entonalització d’un rei castellà de la dinastia trastàmara són fets que encertaren un procés de castellanització progressiva que afectà els àmbits cortesans i la literatura culta; la immensa majoria de la gent, però, ni tan sols comprenia el castellà. A partit...