Divisòria Digital

PRINCIPALS IDEES I CONCLUSIONS SOBRE EL FENOMEN DE LA DIVISÒRIA DIGITAL

La divisòria digital pot ser definida com la separació que existeix entre les persones, comunitats, estats, països, etc.. pel que fa a l'accés a les Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC) i el seu ús. Les TIC poden entendre's com totes aquelles tecnologies de xarxes, telecomunicacions i informàtica, (telèfon,televisió, ràdio, Internet, ordinadors, etc..) que de manera directa o indirecta, influeixen en el nostre nivell de vida i educació.
El concepte més ampli de "divisòria digital" no solament involucra l'accés a les TIC, sinó l'ús que es dóna d'elles de manera que aquestes puguin impactar positivament en les nostres vides.
El procés d’incorporació de les TIC als models de gestió política i les accionsciutadanes s’emmarca en un context global del sorgiment d’una era de la informació, potenciada per les tecnologies de la informació i de la comunicació.
L'accés i ús a les tecnologies d'Informació, comporta tres processos: el primer és que existeixi o es disposi d'infraestructures de telecomunicacions i xarxes, el segon, és que sigui possible l'accessibilitat als serveis que ofereix la tecnologia ila tercera és posseir habilitats i coneixements per fer un ús adequat de la tecnologia.
L'amplitud de la divisòria digital està molt relacionada amb el nivell socioeconòmic d'un país i d'aquest depèn el nivell i qualitat de serveis públics, la infraestructura en telecomunicacions i d'altres factors. En aquells països que compten amb bona infraestructura de telecomunicacions i que a més existeixuna sana competència, els costos dels serveis (telefonia fixa, telefonia cel·lular, accés a Internet) seran més accessibles, en varietat i cost, per als usuaris.
Per contra, als països amb baix nivell socioeconòmic, la infraestructura de telecomunicacions és deficient i en algunes zones és nul·la, per tant, els costos dels serveis és elevada i inaccessible. La nul·la competència dels operadorsporta amb si monopolis i provoca com resultat serveis de baixa qualitat. Aquest tipus de conjectures separa més als països rics dels pobres.
El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació durant els darrers anys, sumat a les tendències de globalització política, econòmica i cultural, ha fomentat l'aparició del model de societat informacional (una societat de la informacióés aquella en la qual les tecnologies que faciliten la creació, distribució i manipulació de la informació juguen un paper important en les activitats socials, culturals i econòmiques), a la qual s'oposa el model de societat en transició, que són totes les societats que no han desenvolupat plenament les variables de tecnologia, economia, benestar social i valors. Resulta difícil que una societatsatisfaci completament totes les variables de desenvolupament informacional.
Els desenvolupaments de la tercera revolució industrial, juntament amb les revolucions del 1848, les polítiques de descolonització i les conseqüències socioeconòmiques de les dues guerres mundials, han donat pas al que es considera una nova forma d'organització social anomenada societat en xarxa.
Una societat en xarxa ésuna societat amb una estructura social confirmada a partir de xarxes activades per tecnologies de la informació i la comunicació basades en la microelectrònica i processades digitalment.

Les societats concretes tal i com vénen definides actualment estan fragmentades per la doble lògica de la inclusió i l’exclusió.
La inclusió es un procés que assegura que tots els membres d'una societatparticipin d'una forma igualitària en els diferents àmbits que conformen aquesta societat: econòmic, legal, polític i cultural. La inclusió social assegura que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats i puguin accedir als recursos necessaris que els permetin gaudir d'unes condicions de vida normals.
I l’exclusió social la podríem definir com una situació social de desavantatge econòmic,...