Doctor
Páginas: 3 (710 palabras)
Publicado: 15 de diciembre de 2013
Assaig de clàssic
La dama de Reus, d’Ambrosi Carrion. Producció: TNC. Direcció: Ramon Simó. Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas. Il·luminació: Quico Gutiérrez. Vestuari: Mariel Serra. Música:Joan Alavedra. Interpretació: Maria Molins, Manel Barceló, Rosa Cadafalch, Artur Trias i altres. Teatre de Girona, 01/02/2009.
PapituRosetu
Ha passat per Girona un dels productes estrella de laprogramació d’enguany del Nacional, la recuperació d’una obra de 1949 d’un autor pràcticament oblidat, Ambrosi Carrión, La dama de Reus. De fet, faríem més bé de parlar d’«invenció d’un clàssic», perquèni l’obra ni l’autor no han estat mai clàssics de la nostra dramatúrgia, i des d’aquí no podem sinó aplaudir i celebrar la decisió del TNC, perquè un teatre públic no solament ha de recuperarclàssics, sinó que els ha d’inventar, els ha de crear, els ha de construir a partir del que ofereixi la dramatúrgia en la llengua pròpia. O sigui que sí, que és un encert muntar La dama de Reus, i encoratgemel TNC perquè continuï inventant clàssics.
Però esperàvem més d’aquest muntatge, malgrat la dignitat de la producció. El text (reelaboració dramàtica, amb vers ben forjat, d’una cançó popular sobreel sacrifici sexual d’una dona per salvar el seu marit i sis altres reus, episodi que Ambrosi Carrion situa en la guerra dels Segadors) desperta l’interès perquè està ben escrit (és cada dia mésdifícil sentir català genuí als nostres escenaris: el de Carrion, tot i que démodé, com a mínim n’és, de genuí), gestiona bé les dosis de suspens, crea uns perfils psicològics potents, i sobretot acabareformulant una rància història d’honor i de venjança en una oda d’un vitalisme nitzscheà que desprèn una certa immoralitat: un Lope de Vega versionat per Guimerà, per entendre’ns. No es tracta de cap obramestra, però tampoc no ho són molts dels textos que avui dia triomfen a l’escena, ja no solament la catalana, sinó la mundial; aquests, sovint no són ni tan sols grans textos.
Ramon Simó ha...
La dama de Reus, d’Ambrosi Carrion. Producció: TNC. Direcció: Ramon Simó. Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas. Il·luminació: Quico Gutiérrez. Vestuari: Mariel Serra. Música:Joan Alavedra. Interpretació: Maria Molins, Manel Barceló, Rosa Cadafalch, Artur Trias i altres. Teatre de Girona, 01/02/2009.
PapituRosetu
Ha passat per Girona un dels productes estrella de laprogramació d’enguany del Nacional, la recuperació d’una obra de 1949 d’un autor pràcticament oblidat, Ambrosi Carrión, La dama de Reus. De fet, faríem més bé de parlar d’«invenció d’un clàssic», perquèni l’obra ni l’autor no han estat mai clàssics de la nostra dramatúrgia, i des d’aquí no podem sinó aplaudir i celebrar la decisió del TNC, perquè un teatre públic no solament ha de recuperarclàssics, sinó que els ha d’inventar, els ha de crear, els ha de construir a partir del que ofereixi la dramatúrgia en la llengua pròpia. O sigui que sí, que és un encert muntar La dama de Reus, i encoratgemel TNC perquè continuï inventant clàssics.
Però esperàvem més d’aquest muntatge, malgrat la dignitat de la producció. El text (reelaboració dramàtica, amb vers ben forjat, d’una cançó popular sobreel sacrifici sexual d’una dona per salvar el seu marit i sis altres reus, episodi que Ambrosi Carrion situa en la guerra dels Segadors) desperta l’interès perquè està ben escrit (és cada dia mésdifícil sentir català genuí als nostres escenaris: el de Carrion, tot i que démodé, com a mínim n’és, de genuí), gestiona bé les dosis de suspens, crea uns perfils psicològics potents, i sobretot acabareformulant una rància història d’honor i de venjança en una oda d’un vitalisme nitzscheà que desprèn una certa immoralitat: un Lope de Vega versionat per Guimerà, per entendre’ns. No es tracta de cap obramestra, però tampoc no ho són molts dels textos que avui dia triomfen a l’escena, ja no solament la catalana, sinó la mundial; aquests, sovint no són ni tan sols grans textos.
Ramon Simó ha...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.