Document 1

1. EL MARC GEOGRÀFIC DEL PRÒXIM ORIENT. URUK I L’APARICIÓ
DE LA SOCIETAT URBANA EN LA BAIXA MESOPOTÀMIA
Sumari:
•
El marc geogràfic del Pròxim Orient.
•
La Baixa Mesopotàmia.
•
Uruk i les primeres fases urbanes de la Baixa Mesopotàmia.
1.EL MARC GEOGRÀFIC DEL PRÒXIM ORIENT
1.1. Les unitats del relleu i els elements
• El nostre camp d’estudi comença al Pròxim Orient Asiàtic quan ja s’ha produït laneolitització. Aquesta regió té una superfície que equival, aproximadament, a Europa Occidental i enllà aparegué la civilització més matinera del Planeta. Els seus límits són: a
l’oest la Mediterrània; al nord la Mar Negre, la serralada del Caucas, el Mar Caspi i les
estepes d’Àsia Central; a l’est la Meseta d’Iran; i, al sud el Golf Pèrsic, el desert de la península d’Aràbia i el Mar Roig. Abansde la construcció del Canal de Suez (segle XIX) es
podia passar a peu des d’Egipte seguint el corredor litoral; des d’Europa es podia accedir
en barca pel Bòsfor (Bizanci) i l’Hel·lespont (Troia), on les costes europea i asiàtica es
veuen.
• El relleu (fig. 1) ve condicionat per una sèrie de serralades i altiplans. Al nord l’altiplà
d’Anatòlia i les serres del Taurus, Antitaurus i Armènia, quecontenen grans llacs
naturals: Sevan, Van i Urmia, també el Mt. Ararat, de 5.165 m, el punt més alt de la
regió. Les serralades continuen en direcció sudest amb les muntanyes dels Zagros i la rocallosa regió de Fars o Pèrside. Si a l’est dels Zagros hi ha el gran altiplà iraní, als peus
occidentals de la mateixa serra s’obre una ampla regió plana: Mesopotàmia.
• La part alta de Mesopotàmia, a peu demuntanya, rep també el nom de Djezireh. Es pot
observar en el mapa (fig. 1) com la meitat de la vall no passa dels 200 m d’alçada. Aquesta vall és la continuació natural de la falla geològica del Golf Pèrsic.
• La Mar Roja és una estreta falla natural que separa Àfrica d’Aràbia. Aquesta península
inclou serralades costaneres a Ponent, però s’aplana cap a Orient. La falla continua al
nord peldesert del Neguev (Israel), la Mar Morta, el riu Jordán i el riu Orontes (Síria).
Així, des del Mediterrani, la costa ascendeix aviat fins a 3.000 m en la serralada del
Líban, i força menys en l’altiplà de Jerusalem al sud, però la Mart Morta esdevé una
cubeta més baixa que el Mediterrani, a -395 m.
• Mesopotàmia, és una paraula grega que vol dir “país entre rius”, excel·lent definició d’una planasolcada a banda i banda per l’Eufrates i el Tigris (fig. 2). Tots dos rius neixen a
les muntanyes d’Armènia. L’Eufrates (en àrab Furat) és més llarg (2.800 km) i té més
cabdal perquè a la sortida de les muntanyes rep alguns afluents per l’esquerra (Balik i
Khabur), però després no té més aportacions i arriba a la fi fangós. El Tigris (en àrab
Didjila) és més curt (1.900 km), directe i torrencial,però rep més afluents, sempre per
l’esquerra: El Zab Superior i el Zab Inferior configuren l’antiga Assíria; el Diyala travessa els Zagros pel bell mig i en la seva unió amb el Tigris es troben avui els barris meridionals de l’actual Bagdad.
• L’Eufrates circula força encaixat en el seu curs de muntanya fins que no surt a l’estepa i
al Desert de Síria. Sembla orientar-se al Mediterrani, però un petitaccident del relleu el
fa tombar primer al sud i després, de forma definitiva, al Golf Pèrsic. Aquest sector es
coneix com la “corba de l’Eufrates”. Antigament, per anar de mar a mar era prudent resseguir el riu el màxim possible i evitar el Desert, això feia de la “corba de l’Eufrates” una
zona estratègica de primer ordre. Per la seva banda, el Tigris no circula tan encaixat; la
plana entre un ialtre riu és la millor zona agrícola de la regió.

1

Fig. 1. Les grans unitats del relleu del Pròxim Orient Asiàtic.

Fig. 2. Mapa físic de Mesopotàmia i de les terres que l’envolten.

2

•

•

Antigament l’Eufrates i el Tigris arribaven separats al Golf Pèrsic, però les aportacions de
llims han allargat els trams finals i han fet que acabessin per unir-se en el Shat-el-Arab.
Avui fins i tot...