Document

El llibre relata la vida de l'autor en els camps de concentració de l'antiga Alemanya nazi. Parla de la crueltat amb què els soldats de les SS maltractaven als presoners i alhora com incidia la vida al camp de concentració en la ment del presoner.
En un camp de concentració hi havia dos tipus de presoners: el presoner corrent, que patia els treballs més durs i rebia la crueltat dels soldats iels anomenats "capos", aquests capos eren presoners amb privilegis i sovint tractaven als altres presoners pitjor que els mateixos soldats.
Nomes arribar al camp de concentració, que en aquest cas era el d'Auschwitz, al presoner se li retiraben els seus objectes personals i la documentació i se’l identificava amb un número. Després es feia una primera criba. Agrupaven als malalts, deformes, febles oque no podien treballar i els enviaven a algun dels camps centrals, proveïts de crematoris i cambres de gas.
Els treballs forçats dels presoners tenien, de vegades, una recompensa en forma de cupó. Aquest cupó es podia canviar per una dotzena de cigarrets o una dotzena de racions de sopa. Normalment els cupons es guardaven per a la sopa, però, gràcies a ells es podia distingir quan un presonerperdia les ganes de viure i es fumava els seus cigarrets per "gaudir" dels seus últims dies d'existència.

- Primera fase, "L'internament al camp".
El símptoma que caracteritza aquesta fase és el xoc. Uns 1500 presoners viatjaven en un tren que estava ple de gom a gom. I creien que els anaven a destinar a una fàbrica de munició. Llavors es van adonar que els havien enganyat. Res més baixar, els vanrebre un grup de presoners que parlaven en totes les llengües europees imaginables i que semblaven ben alimentats. Després es sabria que era un grup especial de presoners que feien les funcions de comitè de benvinguda. Per això els presoners que arribaven van pensar que podrien compartir la seva situació.
Va arribar el moment de la desinfecció, els van afaitar tot el cos i els van donar unapastilla de sabó. A partir d'aquest moment l'únic que tindrien aquells presoners seria la seva existència nua. Cap enllaç material cap a la seva vida anterior.
L'amenaça de mort era contínua. Seguidament un col·lega de Frankl va sortir del seu barracó malgrat la prohibició i els va donar uns consells encoratjadors, com el de tenir una aparença jove i ufanosa. Ja que als que semblaven demacratsprobablement anirien drets a la cambra de gas. A aquests últims se'ls cridava musulmans.

-Segona fase, "La vida al camp"
Les reaccions de la fase anterior van començar a desaparèixer als pocs dies. Tots els presoners acababen tornant-se apàtics, suprimien els seus sentiments davant la visió de coses com el nen que se li gelen els peus i es va mig arrenca els dits amb unes tenalles, fins que al finalaquestes escenes eren habituals. Aquesta apatia era un mecanisme necessari d'autodefensa, ja que el presoner oblidava tot dolor i es centrava en un únic objectiu, el de conservar la pròpia vida.
Els desitjos més primitius dels presoners, com menjar, un bany calent, cigarrets, etc. es convertien en somnis. En una ocasió, Frankl pretenia despertar a un company que estava tenint un malson i no ho va ferperquè per molt terrible que fos el malson sempre seria millor que la realitat al camp.
El fet de la desnutrició i l'absència de sentimentalisme provocava també que el desig sexual fossi nul. Però malgrat el primitivisme físic i mental. Els presoners portaven una profunda vida espiritual. Les persones de constitució feble que havien portat una vida espiritual profunda semblaven portar millor lavida al camp que les persones grasses. Això es deu al fet que posseien una riquesa interior i de llibertat espiritual, no hi ha dubte que aquestes van patir moltíssim.
La sort de Frankl es va anar incrementant a poc a poc. Va ser traslladat dels treballs exteriors a les cuines i posteriorment es va presentar voluntari per treballar en un camp destinat a malalts de tifus fent de sanitari.
Una cosa...