documental

Teoria de la realitat
Existeixen dos móns, un de material i sensible que es percep amb els sentits (Món sensible), i un altre d’ideal, formal, que es percep amb la raó (Món intel·ligible). I un camí d’ascens dialèctic (pujar d’idea en idea)
Mite de la caverna: El món sensible és una caverna on vivim encadenats mirant cap una paret amb ombres, i creiem que aquestes són l'única realitat que hiha. Aquestes ombres, però, només són de figures inertes que passen per darrere nostre. Si sortim a l’exterior (món intel·ligible) ens costarà: Primer només veurem les ombres de les coses, els seus reflexes, després les podrem mirar directament, i al final podrem mirar directament el Sol (idea del Bé). Un cop s'arriba a la veritat suprema, a la idea universal i necessària, el filòsof fa un descensdialèctic per alliberar-nos de la nostra ignorància.
Teoria del coneixement
Plató, seguint Parmènides, divideix el coneixement en opinió i autèntica saviesa. Ho il·lustra amb el símil de la línia, en què explica que hi ha quatre graus de coneixement: el més imperfecte és la imatge de la cosa, per exemple quan una persona imagina un objecte o el representa en l'art. El segon, encara dins l'àmbitde l'opinió, és la cosa o objecte sensible. Posteriorment s'accedeix a les abstraccions matemàtiques i en el nivell superior a la idea en si.
Per accedir a la idea es poden usar tres vies principals. La primera és la dialèctica, partir d'una sèrie de preguntes i respostes, d'encadenar arguments per entendre la veritat. Aquesta creença explica perquè la filosofia platònica es difon sota la forma dediàleg.
Una altra via és la reminiscència o anàmnesi. Com que l'ànima humana ha viscut al món de les idees i les ha contemplat directament, pot recuperar aquest record en contacte amb les formes sensibles que són còpia d'elles, és a dir, per la semblança i grau de participació de la realitat sensible amb la intel·ligible pot reconstruir el concepte exacte d'idea, recordar com era. Aquestaconcepció afirma que en realitat l'aprenentatge no existeix, cada persona neix amb totes les idees dins de l'ànima, només cal despertar-les amb els estímuls adequats que permetran recordar allò que l'ànima ja coneix.
L'amor és la tercera via de saviesa. L'ésser humà tendeix a preferir les coses belles, neix amb sentiments estètics perquè sap que la bellesa és una de les idees supremes. L'amor potactuar doncs com a camí per apropar-se a la idea primera i a partir d'ella reproduir la resta.
Aquesta via es relaciona amb la felicitat, entesa com un plaer intel·lectual que neix de la contemplació de la bellesa (fet que explica el plaer menor relacionat amb l'estètica i l'amor terrenal). La persona que tendeixi a cercar el coneixement i a apropar-se a la idea suprema, assolirà la felicitat.
Teoriamoral
L'ètica platònica es basa en la raó i en les virtuts naturals que posseeix cada persona. Un individu té un ànima, essència de la seva personalitat i part ideal i eterna de l'home, que es divideix en tres parts. La part concupiscible és aquella d'on neix el desig, la irascible la ràbia i l'afany de canvi i la part racional és la que busca el coneixement. Aquestes ànimes han d'estar enequilibri, com il·lustra el mite del carro alat: cada persona és com un carro on l'auriga (la raó) controla dos cavalls, el negre corresponent a la part concupiscible, més lligada al cos, i el cavall blanc a l'ànima irascible.
Cada ànima, si està equilibrada, aporta una virtut fonamental a l'individu: la temprança, el coratge o la prudència. En cada persona domina naturalment una ànima i aixís'expliquen les diferències de caracter. L'ètica impulsa a perfeccionar l'ànima i assolir el màxim grau de virtut possible i quan s'arriba a un equilibri perfecte s'assoleix la justícia com a màxim referent moral.

Teoria política(república)
Plató lliga la seva teoria política a la doctrina sobre l'ànima humana. Cada ésser humà té tres tipus d'ànima: l'ànima concupiscible, la irascible i la...