documentos

1- Benestar del professorat a l’escola.
La llei estableix per a totes les organitzacions públiques o privades l’exigència de tenir cura de la salut dels treballadors, inclosos els riscos psicosocials. Com a conseqüència d’això, les empreses i institucions del sector dels serveis, històricament desvinculades d’aquestes preocupacions, s’han trobat amb l’obligació de plantejar-se què fan i quèpoden fer per vetllar per la salut laboral i el benestar dels seus treballadors.



Respecte a la pregunta que ens plateja Desiré, el lideratge del professor ha de cedir el protagonisme als alumnes, ha de crear un clima motivador i ha de crear vincles comunicatius, afectius i de socialització.
Un bon docent ha de creure’s el que està fent a l’aula i practicar allò que transmet i queproposa als alumnes. Si vol fer activitats col·laboratives, ha de treballar col·lectivament i ha d’acceptar els seus errors i aprendre d’ells. El docent ha de ser conscient de les seves fortaleses i debilitats i ha de comprendre la seva tasca en un continu creixement, és a dir, un procés d’aprenentatge. També ha d’intentar ensenyar a ser persones, valors, als alumnes. I sobretot crear un climapositiu que generi la comunicació fluida i afectiva amb els alumnes i entre el grup, ha de crear un clima que desperti il·lusió per compartir. Per això ha de tenir qualitats humanes, habilitats emocionals i socials, tenir empatia, escoltar i comprendre.  Ser capaç de percebre les emocions que es generen a l’aula per facilitar l’aprenentatge.

Quan l’educació de tots els infants de la comunitat està ales teves mans et planteges molt bé quina mena de ciutadans t’agradaria que fossin, quina mena d’escola els has de proposar, quins valors treballaràs per damunt de tot, quines accions, amb quins agents, quines col·laboracions, quina implicació en l’entorn, quina relació amb les famílies, etc. L’escola i el que en ella s’hi fa pot donar vida, impuls, il·lusió, promoure activitats que farancomunitat.  (Vicenç Relats i Casas -19 d’abril del 2012, UVIC)



Personalment, estic molt d’acord amb Desiré, considero que l’organització que existeix actualment sobre les persones i la seva relació amb el rendiment laboral acaba per portar als professors a malestar i fins i tot a depressions. Només el control d’alguns factors de risc, com ara les condicions laborals, no és suficient per assegurarel benestar i la salut del professorat.

El professor J. M. Esteve va ser pioner a l’Estat espanyol en dur a terme les primeres recerques sobre el fenomen del docent “cremat” i va proposar amb èxit el concepte de malestar docent (Esteve, 1987) com a aproximació a l’estat d’esgotament i desvinculació que en el seu màxim extrem es manifestava en forma de depressions i baixes laborals.

Seyle(1952) confirma que l’estrès, com una reacció involuntària i generalitzada de l’organisme humà enfront de situacions vitals viscudes com a amenaces i causant de múltiples efectes psicofisiològics, pot ser ocasionat pel treball. Per a aquest pioner en l’estudi dels riscos psicosocials, l’estrès laboral actua com a mediador entre les condicions objectives del treball i les conseqüències per altreballador. Hi ha també el síndrome d’esgotament professional es defineix com un estat i un procés (Gil-Monte, 2005) que es genera de forma progressiva per la interacció negativa entre les característiques personals i les característiques de l’entorn laboral. Aquest segon enfocament és el que actualment té més adeptes.

Considero que s’hauria de considerar les virtuts humanes, l’optimisme, elcompromís amb la professió i el treball ja que són els motors de la satisfacció laboral i de la capacitat per respondre positivament als reptes i les adversitats d’aquesta professió.
Penso que la salut laboral s’ha treballat de manera insuficient i seria de gran interès l’elaboració d’una forma
alternativa, més positiva i participativa i no tant centrat en el control dels riscos.
Caldria la...