Domótica

La Domòica

Treball de Recerca
Pau Peña Segura

La domòtica consisteix en la creació d'habitatges i edificis automàtics amb la finalitat de millorar-ne la gestió energètica i la qualitat de vida dels seus habitants.
Les instal·lacions de domòtica evolucionen cap a la integració de tots els sistemes de control en una única xarxa de comandament, creant el que s'anomena llar digital.[1] Unhabitatge o edifici domòtic és aquell dotat d'automatismes amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen, tot reduint el treball domèstic, augmentant la seva seguretat, racionalitzant els diferents consums i optimitzant els recursos. Un sistema domòtic ha de tenir la ubiqüitat suficient en el seu control, mitjançant control remot pertelèfon, PDA, Internet, pantallatàctil o altres.


Inclou
-Benestar
-Estalvi
-Seguretat
-Comunicacions
-Accessibilitat

L'arquitectura dels sistemes pot ser centralitzada, a través d'un controlador centralizat que rep la informació de múltiples sensors i que genera les ordres als actuadors; una arquitectura distribuida on la intel·ligència del sistema està distribuida en els mòduls, tant sensors com actuadors,propis de sistemes de cablejat en bus o xarxes sense fils; o una arquitectura des mixta en la que es disposa de petits dispositius que adquireixen i processen la informació dels sensors i transmetre-la a la resta de dispositius, propi dels sistemes basats enZigBee i totalment sense fils.
Les passarel·les residencials,[4] els dispositius que connecten les infraestructures de telecomunicacionsdisposen d'arquitectures modulars basades en estàndards com el X10, l'EIB o el LonWorks[5]
Els sensors son dispositius que detecten manifestacions de qualitats o fenòmens físics o químics, com la temperatura, la intensitat lumínica, distància, acceleració, inclinació, desplaçament, pressió, força, torsió, humitat, pH, etc. i converteix aquests fenòmens en un canvi de variables, com la resistènciaeléctrica, capacitat elèctrica (sensor d'humitat), tensió elèctrica (termopar), o un corrent elèctric (fototransistor). El sensor està sempre en contacte amb la variable a mesurar o controlar. El senyal es converteix en un senyal standard (4 a 20 mA, o 1 a 5VDC) per tenir una relació linial amb els canvis de variable sensada en un rang per ser controlada pel controlador de dispositiu.
Els controladorsdels dispositiu són els programes informàtics que permeten al sistema interactuar amb un aparell, enviant-li ordres en funció d'una programació prèvia, o amb l'ajut de sensors que li fan arribar informació i activar rutines de funcionament.

http://es.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%B3tica
http://www.domoticus.com/
----> http://www.monografias.com/trabajos14/domotica/domotica.shtmlhttp://www.simondomotica.es/pdf/VIT@_Soluciones_vivienda.pdf

















Control de llum
Resistencies LDR
La LDR (fotorresistor, fotoconductor, cèl·lula fotoelèctrica o resistor depenent de la llum) és un component electrònic (una resistència) que té la propietat de variar el seu valor en funció de la llum. En presència d'una gran intensitat de llum laseva resistència elèctrica és baixa, de l'ordre dels 100 Ω. En canvi a les fosques, sense llum, la seva resistència és alta, de l'ordre de 10 MΩ.
Una fotoresistència està feta d'un semiconductor d'alta resistència. Si la llum que incideix en el dispositiu es d'alta freqüència, els fotons són absorbits per l'elasticitat del semiconductor donant als electrons l'energia suficient per saltar a la bandade conducció. L'electró lliure que en resulta (i el seu forat associat) condueix l'electricitat, de tal manera que disminueix la resistència.
Un dispositiu fotoelèctric pot ser intrínsec o extrínsec. En els dispositius intrínsecs, els únics electrons disponibles estan en la banda de la valència, per tant el fotó ha de tenir bastant energia per a excitar un electró a través de tota la banda...