Dominio español en america

Introducció

En el treball designat a l’assignatura de cultura i institucions europees en l’apartat de l’època Moderna m’he centrat a desenvolupar la qüestió del domini espanyol sobre Amèrica. L’objectiu principal de la tasca és aprofundir sobre les aportacions del imperi espanyol en la colonització d’Amèrica i com va afectar això a la cultura europea del moment. Per arribar aquestsconeixements he utilitzat la bibliografia recomanada de l’assignatura i m’he centrat en dos llibres: ‘‘ La idea de justicia en la conquista de América ’’ de Luciano Pereña i ‘‘ España y su mundo (1500-1700) ’’ de Jhon H. Eliott (sobretot en el capítol 3: El descubrimiento de América y el descubrimiento del Hombre), a més de tenir en comte les aportacions dels apunts agafats a classe.
Procéshistòric:

En 1511 els dominics residents en L'Espanyola van fer esclatar el polèmica sobre la justícia de la conquesta d'Amèrica, en qüestionar la manera en què els aborígens eren tractats pels espanyols (cf. Sermó d'Antonio de Montesinos). Grans tractadistes com Matías de Paz i també simples expedicionaris com Martín Fernández de Enciso van començar a discutir sobre la licitud o il•licitud de laconquesta. Fins i tot el rei Fernando el Catòlic va sentir la necessitat que s'aclarissin les condicions de justícia en què havia de fundar-se la conquesta. El Requeriment va ser la primera resposta oficial de la Corona a aquesta qüestió. La seva redacció va ser encarregada a un oficial de la mateixa corona, amb tota probabilitat el seu autor va ser el jurista i conseller real Juan López de PalausRossos, qui en situacions semblants s'havia encarregat de sustentar la justícia de les empreses reals. Las autoritats colonials van acatar les lleis de Burgos , però no les van complir. No anaven a trencar amb tota una política econòmica.
Durant el regnat del emperador Carles V, el abús del Requeriment va degenerar en política de repressió i explotació. L’emperador ho reconeix i en té consciènciad’aquell procés de despoblació de les Índies. Com a primera reacció sorgeixen les ordenances de 1526 que són les primera de les lleis fonamentals de les Índies, promulgades pel mateix emperador, i on es denuncien solemnement els abusos i responsabilitats dels conqueridors. En aquest context d’idees i debats, el teòleg espanyol Miguel de Salamanca, en referència a les butlles papals, més que un títolpel teòleg significaven un deure moral de civilització. Segons Juan de Quevedo, esclaus per naturalesa, els indis devien ser dominats i governats per pobles més civilitzats. En contra les protestes del bisbe d’Osma, que sostenia que els indis eren senyors legítims dels seus territoris per drets dels pobles, la veu de Francesc d’Enciso, es va elevar per demostrar un cop més que la idolatria ,l’antropografia els pecats contra la naturalesa i els assassinats constants eren motius per treure’ls-hi les terres als indis. La idea de la justícia la conquesta va evolucionar ràpidament.
El 1531, Bartolomé de Las Casas denunciava la injustícia de la conquesta de Mèxic i legitimava la guerra dels indis contra els espanyols. Pel seu paper, i la seva intervenció cal destacar el paper d’aquesta figurasimbòlica i senyera coneguda de la realitat mexicana i dels seus problemes, autor de memorials de denúncia i remeis. Degut a la seva aportació i la d’altres autors el factor ètic de la conquesta agafa un valor rellevant sobre el factor legal. Tot i les seves denúncies, proposa una evangelització sense armes i un tracte humà, amistós, social i comercial.
Com a efecte d’un moment advers, Carles V,i mogut diverses raons- el prestigi reial, la transcendència de les pròpies fronteres i la unitat de la consciència nacional- busca la resposta al problema d’Amèrica, enfrontant a debat a Bartolomé de Las Casas i Juan de Sepúlveda davant el consell Reial de les Índies i davant una junta de teòlegs i juristes de Valladolid. L’objectiu principal va ser acumular probes davant la racionalitat...