domus

Tema 1: La llengua llatina
El llatí1 és una llengua indoeuropea que va començar a parlar-se en una regió del centre d'Itàlia, el Laci,i que va acabar estenent-se per tot el Mediterrani. Més endavant va originar una família de llengües, les neollatines o romàniques, a més de ser l'origen de moltes paraules que formen part d'altres llengües o de la terminologia científica (juntament amb lallengua grega).
A finals del segle XVIII en què el lingüista William Jones va observar que hi havia una semblança entre el sanscrit, una llengua que es parlava a l'Índia, i el llatí i el grec.2 La llengua original va rebre el nom de protoindoeuropeu. La idea que ha esdevingut més acceptada és que aquesta llengua provenia d'un territori situat entre el nord del Mar Negre i el nord del Mar Caspi i quees parlava ja des de l'any 4.000 a.C . Aquest poble hauria emigrat en onades successives, en una dispersió que s'ha anomenat diàspora, cap a l'est (l'Iran, i la Índia) i cap al sud i l'oest (Àsia Menor, Grècia, Itàlia, el mar Bàltic, Britània i la península Ibèrica). A Europa les úniques llengües que no tenen un origen indoeuropeu són el basc, el finès i l'hongarès.3

Mapa que representa lesmigracions dels pobles indoeuropeus
Entre els lingüistes comparativistes del segle XIX, un dels que va destacar fou August Scleicher, que va representar per primer cop un arbre genealògic de les llengües indoeuropees, d manera que es parla de llengües «mares» i llengües «filles» per representar les relacions posteriors i l'origen comú. Com a curiositat, aquest lingüísta va inventar un conte enindoeuropeu: Avis Akvāsas ka (L'ovella i els cavalls).
Avis akvāsas ka /Ovella cavalls i
Avis, jasmin Varna na ā ast, dadarka akvams/Ovella sense llana, va veure cavalls
tam vāgham garum vaghantam, tam bhāram magham, tam manum āku bharantam./ Aquest carreta pesada arrossegava, aquest càrrega sostenia, aquest home dalt sostenia.
Avis akvabhjams ā vavakat: /Ovella cavalls va dir:
Kard aghnutai maividanti manum akvams agantam./ Cor fa mal meu saber home cavalls manejant.
Akvāsas ā vavakant: krudhi avai, kard aghnutai vividvant-svas: / Cavalls van dir: escolta, ovella: cor fa mal sabent això
Manus patis varnām avisāms karnauti svabhjam gharmam vastram/ Home estimo llana ovella fa si mateix tèbia roba,
Avibhjams ca Varna na asti /Ovella quina llana no hi ha
Tat kukruvants avis Agram ābhugat/ Això sentint ovella va fugir a prada
([En un turó,] una ovella que no tenia llana va veure cavalls, un d'ells arrossegava una pesada carreta, un altre carregava una gran càrrega i un altre cavalcava ràpidament amb un genet. L'ovella va dir als cavalls: «Mal de cor veient un home manejant cavalls». Els cavalls van dir: «Escolta, ovella: els nostres cors ens fan mal quan veiem això: un home,l'amo, converteix la llana d'una ovella en roba abrigada per a si mateix. I l'ovella no té llana». En sentir això, l'ovella va fugir al prat.)4

Arbre genealògic de la llengua indoeuropea de Schleicher


Quadre d'A. Meillet que representa les divisions entre les llengües indoeuropees d'orient i d'occident
Aquest quadre proposat per A. Meillet reflecteix el parentiu entre les llengüesindoeuropees. Els genealogistes com ell defensaven una diferenciació entre les llengües occidentals i orientals, que van ser anomenades llengües centum i llengües satem perquè va agafar la diferenciació entre el so inicial del numeral cent, dit en llatí centum i en sànscrit satem.
El llatí forma part del grup itàlic i actualment es vincula més al grec que al cèltic, perquè hi ha indicis culturals d'unamigració comuna de grecs i itàlics. De tota manera són les dues llengües que tenen un corpus (conjunt de testimonis escrits) més abundant, cosa que les acosta. Avui tampoc es veu clar la idea d'un itàlic comú, sinó que es creu que les semblances entre llengües van ser fruit de la convivència posterior. L. R. Palmer creu que la llengua llatina va ser una síntesi d'una llengua protollatina...