dona i esport

3. Context històric dels Estats Units als anys 60

Eren els anys del fracàs dels EUA a Vietnam, de la consolidació de la classe mitjana, de la contracultura i els moviments estudiantils; l'experimentació i la Guerra Freda. Màxima ebullició.
La supremacia econòmica dels Estats Units dominava el món. La Segona Guerra Mundial havia deixat una Europa arrasada i els països de l'Est i fins i totJapó encara tractaven de reconstruir. La indústria nord-americana va ser l'única que va sortir enfortida. El capitalisme i el seu lliure mercat es consolidaven a Amèrica del Nord però, al mateix temps, començaven a definir moviments socials que reclamaven una altra forma de viure, una nova escala de valors. El hippisme, el feminisme, els ecologistes, la burgesia universitària ... Tots tenien algunacosa que aportar.
El 1959, el Govern dels EUA va començar a calcular les xifres i va registrar un 22,4% de la població que vivia per sota del llindar mínim. Els suburbis de les ciutats s'expandien i les campanyes d'assistència social van començar a prendre força. El president Johnson-al poder de 1963 a 1969,va fer de la 'Guerra contra la Pobresa' l'element central del seu programa i va crearl'Oficina d'Oportunitats Econòmiques, que va impartir formació als més desfavorits i desenvolupar agències d'habitatge, salut i educació. El 1965, la taxa havia baixat fins al 15,1%.

Al 1965 els afroamericans aconseguien el dret al vot. I és que junts amb els defensors de l'idealisme, reclamaven el seu espai, grups que fins llavors estaven sotmesos per les elits masculines i blanques. Les doness'incorporaven al mercat laboral però, segons dades oficials, el 1963 el seu salari mitjà era només el 63% del dels homes.

En el terreny polític, un altre assassinat, el del president Kennedy el novembre de 1963, va marcar un dels moments clau. Havia estat elegit president el 1960 i se'l veia com un símbol d'esperança. Després d'ell, el vicepresident Lyndon B. Johnson, va ser triat per a la CasaBlanca i Richard Nixon el va substituir el 1969. A tots els va pesar Vietnam. La intervenció nord-americana va esclatar el 1964 amb 4.000 soldats. El 1967 ja eren gairebé 500.000 i un any després ja quedava clar que no anaven a sortir ben parats d'allà. Els bombardejos massius, l'ús d'armes químiques i la violència sobre la població civil es van veure per primera vegada en els mitjans de comunicació,que van retransmetre la guerra. I al final, la derrota, el 1975, amb 58.000 americans morts i 300.000 ferits davant d'un milió i mig de soldats vietnamites i dos milions de civils morts.

Eren anys en què la tensa calma de la Guerra Freda sobrevolava els caps, amb els EUA liderant l'enfrontament contra un bloc soviètic que començava a mostrar fissures. La tensió va tocar sostre en crisi com ladels míssils cubans a l'octubre de 1962, quan l'URSS va voler instal • lar el seu armament a l'illa. Un any abans, l'abril de 1961, la CIA havia fracassat en un intent d'invasió de Cuba a la Badia de Cochinos. La por a una crisi nuclear tenallava l'ambient.



3.1. La dona dels anys 60
Els anys 60 han estat un període crucial en la vida dels homes, pel fet que simbolitza una ruptura entreun món arcaic i una era molt més liberal.
Es pot dir que l'home modern va tenir el seu despertar en aquesta dècada perquè no només es va implantar una nova forma de vida, sinó que també van aparèixer noves vessants intel • lectuals i molts tabús que existien i anys abans van desaparèixer.
Les contradiccions d'un sistema que té la seva legitimació en la universalitat dels seus principis, però queen realitat és sexista, racista, classista i imperialista, van motivar a la formació de l'anomenada Nova Esquerra i diversos moviments socials radicals com el moviment antiracista, l'estudiantil , el pacifista i, és clar, el feminista. La característica distintiva de tots ells va ser el seu caràcter contracultural: no estaven interessats en la política reformista dels grans partits, sinó en...