Donacions d'òrgans
Páginas: 4 (874 palabras)
Publicado: 14 de mayo de 2014
2. HISTORIA
Des de temps enrere, l'home es va plantejar la recomposició de parts lesionades quan la zona afectada impedia l'auto reparación espontània. La donació d'òrgans data des de l'any 700 A.de C. Els primers trasplantaments es van donar en l'Índia, on s'utilitzava el trasplantament de pell dels glutis, amb l'objecte de reconstruir el nas i el pavelló de l'orella. En la història delssants Cosme i Damián es relaten trasplantaments de donant mort amb finalitat terapèutica. Al segle XVI, el metge italià Gasparo Tagliacozzi, es va fer famós en elaborar una tècnica per reconstruir el nasen la qual van utilitzar una part interna del braç.
L'època pròpiament del desenvolupament dels trasplantaments d'òrgans comença al segle XX, quan augmenta la quantitat dels trasplantaments, gràciesal sorgiment de noves tècniques quirúrgiques.
En 1933, el rus Voronoy va realitzar el primer trasplantament renal a una jove en coma urémico a partir d'un home de 60 anys mort. Els ronyonstrasplantats van funcionar precàriament durant els dos primers dies; llavors, li va sobrevenir la mort a la pacient.
El primer trasplantament renal entre humans amb resultat de supervivència tenir lloc aBoston en 1947. A una jove en coma profund per uremia, se li va trasplantar el ronyó d'un cadàver. El ronyó va segregar orina el primer dia, i va deixar de funcionar al segon dia. L'endemà passat, esva continuar la segregació d'orina natural i es va produir la curació.
A Espanya es va realitzar el primer trasplantament d'òrgans amb èxit entre humans en 1965, a Barcelona. Va ser untrasplantament renal obtingut d'un cadàver.
En realitat, la preocupació de l'home per “reparar” les parts lesionades són tan antigues com l'home mateix, atès que hi ha evidències que ja en el neolític espracticaven reparacions de crani i reconstrucció amb plaques d'or als territoris sud-americans de l'actual Perú. De manera que això ens il·lustra del sentit transcendent que l'home va tenir des dels...
Des de temps enrere, l'home es va plantejar la recomposició de parts lesionades quan la zona afectada impedia l'auto reparación espontània. La donació d'òrgans data des de l'any 700 A.de C. Els primers trasplantaments es van donar en l'Índia, on s'utilitzava el trasplantament de pell dels glutis, amb l'objecte de reconstruir el nas i el pavelló de l'orella. En la història delssants Cosme i Damián es relaten trasplantaments de donant mort amb finalitat terapèutica. Al segle XVI, el metge italià Gasparo Tagliacozzi, es va fer famós en elaborar una tècnica per reconstruir el nasen la qual van utilitzar una part interna del braç.
L'època pròpiament del desenvolupament dels trasplantaments d'òrgans comença al segle XX, quan augmenta la quantitat dels trasplantaments, gràciesal sorgiment de noves tècniques quirúrgiques.
En 1933, el rus Voronoy va realitzar el primer trasplantament renal a una jove en coma urémico a partir d'un home de 60 anys mort. Els ronyonstrasplantats van funcionar precàriament durant els dos primers dies; llavors, li va sobrevenir la mort a la pacient.
El primer trasplantament renal entre humans amb resultat de supervivència tenir lloc aBoston en 1947. A una jove en coma profund per uremia, se li va trasplantar el ronyó d'un cadàver. El ronyó va segregar orina el primer dia, i va deixar de funcionar al segon dia. L'endemà passat, esva continuar la segregació d'orina natural i es va produir la curació.
A Espanya es va realitzar el primer trasplantament d'òrgans amb èxit entre humans en 1965, a Barcelona. Va ser untrasplantament renal obtingut d'un cadàver.
En realitat, la preocupació de l'home per “reparar” les parts lesionades són tan antigues com l'home mateix, atès que hi ha evidències que ja en el neolític espracticaven reparacions de crani i reconstrucció amb plaques d'or als territoris sud-americans de l'actual Perú. De manera que això ens il·lustra del sentit transcendent que l'home va tenir des dels...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.