Dones científiques

ÍNDEX:

INTRODUCCIÓ

LES PRIMERES FILÒSOFES
* HYPATIA D’ALEXANDRIA

LES ASTRÒNOMES
* ELISABETHA HEVELIU
* MARIA WINKELMAN
* CAROLINA HERSCHEL
* HENRIETTA S.LEAVITT

LES MATEMÀTIQUES
* SOPHIE GERMAIN
* SONYA KOVALESKAIA

LES FÍSIQUES
* LAURA BASSI
* GABRIELLE-EMILIE LE TONNELIER DU BERTEULI, Mme. DU CHATELET

LES QUÍMIQUES
* MARIE-ANNE PAULEZ* UNA ALTRA CIENTÍFICA IGNORADA:
* ELIZABETH FULHAME

LES CIENTÍFIQUES DEL SEGLE XX, ELS PREMIS NOBEL
* MARIE CURIE, IRENE JOLIOT-CURIE, DOROTHY HOGDKIN CROWFOOT, MARIA GOEPPERT MAYER I MILEVA MARIC

INTRODUCCIÓ:

Popularment, les dones sempre s’han trobat darrere de les càmeres en la història de la ciència, i podem recordar-nos-en de poques que hagin saltat a l’escenari. Aixòés degut, en part, a que el seu paper es reduïa a restar a casa cuidant de la família, i en el de l’alta societat a ser lluïdes com una valuosa adquisició, que no és poc. Però n’hi va haver que malgrat les seves obligacions d’esposa, mare, filla, i de vegades de diplomàtica, van voler participar en el món que les rodejava, i encara que els seus noms es van perdre, les seves anònimes empremtes vanquedar, potser com el murmuri de una mare a una filla, o en alguna bocí de paper que algú va copiar.

LES PRIMERES FILÒSOFES:
En els primers temps de Grècia, el 800 abans de la nostra era, hi ha un primer moment, en que les dones es mouen lliurement per la societat i comparteixen les discussions filosòfiques amb els homes. Posteriorment, perden el seu prestigi que, en el cas de les donesatenenques, no tornen a recuperar fins que amb la guerra del Peloponès i l'absència d'homes, tornen a partici-par activament en la ciència, la filosofia i l'art: Agnodice, la doctora i com a filosòfes pitagòriques Hipparchia, Melissa, Myia, Perictione, Phintys i Teana, són alguns dels noms que ens han arribat.

Hypatia d'Alexandria (380-415) era filla d'un matemàtic i astrònom que treballava al Museud' Alexandria. Ella va ser líder de l'escola de filosofia neoplatònica i l'última representant de la tradició grega. Va ensenyar públicament lògica, matemàtica i geometria i va tenir molts deixebles. Una multitud cristiana fanàtica la va assassinar, probablement no sols pel fet de ser pagana sinó per haver aconseguit un nivell de coneixements no habituals en una dona.

LES ASTRÒNOMES:
Un altrecamp en que les dones hen estat sempre a l'avantguarda, o tan a prop com han pogut, ha estat el desenvolupament de l'astronomia de les estrelles. L'últim catàleg d'estrelles pretelescòpic (1690) i el primer catàleg d'estrelles basat en espectres (1890) van ser compilats per científiques. Van ser astrònomes les que van descobrir estrelles variables, nebuloses, noves, els principals esquemes declassificació dels espectres estel.lars i les lleis per mesurar les distàncies galàctiques. Les seves contribucions teòriques inclouen l'escala espectroscòpica de temperatura, la naturalesa de l'atmòsfera estel.lar i l'abundància de processos químics i nuclears a les estrelles.

Elisabetha Hevelius (1647-1693) va ser una astrònoma polonesa, filla ben educada d'un ric comerciant. Va ser la segonaesposa de l'astrònom Johannes Hevelius, 36 anys més gran que ella. Va treballar a l'Observatori de Danzig i després de la mort del seu mèrit va publicar molts treballs, el més notable Prodomus astronomia, el 1690, un catàleg de 1564 estrelles.

Maria Winkelman (1670-1720) es va casar amb el seu professor Gottfried Kirch i va esdevenir la seva ajudant després que en rebutgés dos anteriorment. Va ferles observacions i càlculs necessaris per fer el calendari i el 1702 va descobrir un cometa.

Carolina Herschel (1750-1848) a diferència de Winkelman no va desenvolupar mai la seva independència de pensament. Ella no va decidir ser astrònoma, tal com va escriure" Vaig ser entrenada per ser assistent d'astronomia, i se'm va donar un telescopi de "barrido". Va ser tota la vida la sombra del seu...