Dopatge

ÍNDEX:


1. INTRODUCCIÓ.
2. DEFINICIÓ.
3. HISTORIA.
4. SUSTANCIES UTILITZADES.
5. FORMES DE DOPATGE.








































































































1. INTRODUCCIÓ:

La tribu Kaffer Africana va anomenar a unabeguda alcohòlica primitiva que era usada en cerimònies religioses com estimulant amb el terme "DOP".

Altres documents descriuen a guerrers Zulu usant "DOP", una beguda alcohòlica feta de la pell del raïm i la beguda cua. A l'Àfrica occidental, l'ús del accuminata de cua i de nítida de cua era també comuna durant la competició de passejos o carreres.

Consecutivament, el columnista HolandèsBoers va utilitzar el terme "DOP" per descriure qualsevol beguda estimulant i, per tant, el terme va ser difós per tot el món. Eventualment, el terme va ser adoptat per una gamma més àmplia de substàncies i esports, i l'ús d'aquestes substàncies va ser descrit com "dopatge", apareixent primer en un diccionari anglès el 1889.



2. DEFINICIÓ:

El terme "dopatge" es refereix a tota mesura quepretén modificar, d'una manera no fisiològica, la capacitat de rendiment mental o físic d'un esportista i eliminar, sense justificació mèdica, una malaltia o lesió, amb la finalitat de poder participar en una competició esportiva.

Des del punt de vista legal, consisteix en l'ús de substàncies prohibides, incloses en llistes de categories farmacològiques. Hi ha llistes publicades per cada paísi per cada organització esportiva, que intenten englobar aquestes substàncies. En el cas d'Espanya, és el Consell Superior d'Esports, el que té la competència d'elaborar la llista de substàncies i grups farmacològics prohibits, i de determinar els mètodes no reglamentaris utilitzats per augmentar artificialment les capacitats dels esportistes.

L'esport ajuda a relaxar tensions i descarregarenergia, així com al desenvolupament d'una adequada forma física, contribuint així a mantenir la salut. Però, en l'alta competició, l'única meta és guanyar a qualsevol preu, el que indueix a la pràctica del dopatge.

Amb aquesta pràctica, s'atempta contra l'ètica esportiva, ja que suposa un avantatge enfront de la resta de participants i una injustícia en no existir igualtat d'oportunitats. Peròel problema va encara més enllà, perquè el propi jugador es veu afectat a tres nivells:

• Pot atemptar contra la seva pròpia integritat física i psíquica, posant en perill la seva vida.

• L'estar involucrat en un tema de dopatge, suposa un gran desprestigi personal.

• El consum de substàncies prohibides, pot conduir a importants sancions esportives i econòmiques.

Per tot això, la lluitacontra el dopatge s'ha convertit en una preocupació permanent dels organismes esportius internacionals i les autoritats governamentals. Així, des de fa diverses dècades, es realitzen controls de dopatge per assegurar la legalitat dels resultats en les competicions.


3. HISTORIA:

La utilització de substàncies o d'altres mitjans per millorar la marca és tan antiga com l'esport decompetició.

Per exemple, se sap que els atletes que participaven entre els segle IV a VIII a. C. en les Olimpíades de l'antiga Grècia utilitzaven dietes especials i pocions estimulants per fortificar. Aquests atletes grecs tenien uns guanys econòmics tan importants (equivalents a mig milió d'euros actuals) que alguns d'ells buscaven mitjans il·legals per guanyar a qualsevol preu.

Cap a finals delsegle XIX se sap que alguns ciclistes utilitzaven sovint estricnina, cafeïna, cocaïna i alcohol. El 1928, la Federació Internacional d'Atletisme va ser el primer organisme que va prohibir l'ús de substàncies dopants. La majoria de les federacions esportives internacionals van introduir els controls de dopatge en la dècada de 1970. No obstant això, aquests controls eren poc efectius perquè no...