Dopatge

ÍNDEX
* Índex pag.2
* Introducciópag.3
* El Dopatgepag.4
* Hª del Dopatgepag.4-5
* Substàncies Dopantspag.5-10
* Casos famosos de dopatgepag.10-11
* Conclusiópag.12
* Bibliografiapag.13-14

INTRODUCCIÓ
El dopatge es la promoció, consum o utilització de substàncies i/o grups farmacològics prohibits així com mètodes no reglamentaris que empren els esportistes pera augmentar les seves capacitats físiques per a millorar el seu rendiment i resultats en competició.
Per a saber que es i que no es il·legal existeix un codi mundial Anti-Dopatge.
Les normes antidopatge més importants són:
* Prohibida la aparició de substàncies prohibides en mostres (orina, sang)
* Prohibició de la utilització o intent de substancies o mètodes prohibits.
*Falsificació o intent de qualsevol mostra recollida per les entitats anti-dopatge.
* Tràfic i venda de substàncies i/o mètodes prohibits.
* Administració o ajuda en administració de substàncies i/o mètodes prohibits.
* Ajuda en l’emmascarament de substàncies i/o mètodes prohibits en mostres.
* Transgressió de la obligada disponibilitat de localització durant una competició.
* Negació depassar controls anti-dopatge obligatori o intenció de evitar-lo.
Seguidament, explicarem algunes de les substàncies prohibides i com aquestes afecten a l’organisme.
Finalment, afegiré alguns dels casos més importants succeïts en el món de l’esport.

EL DOPATGE (1,2,3)
La utilització artificial de substàncies potencialment perilloses per a la salud dels atletes i capaç de millorar les sevesactuacions.
El Comitè Olímpic Internacional prohibeix el dopatge ja que la utilització de substàncies artificials per a millorar el rendiment va en contra del esperit del esport que es el joc net i no nociu per al cos humà.
S’ha de tenir molta precaució alhora de consumir fàrmacs competició ja que molts analgèsics, entre d’altres, contenen substàncies prohibides, ja que si es detecta no es podràconfirmar 100% que no estava essent utilitzat com a mètode terapèutic i no per a la potenciació del atleta.
Abans d’utilitzar cap fàrmac s’ha de consultar amb la federació corresponent i esperar a la seva aprovació.
No tots els esports prohibeixen les mateixes substàncies. Cada qual considera quines substàncies poden provocar un avantatge.
El dopatge es castiga severament.

HISTÒRIA DELDOPATGE (6)
El dòping no es un procediment modern. La paraula dòping probablement del nom que una tribu africana donà a una beguda alcohòlica utilitzada en cerimònies religioses. Aquesta beguda anomenada “dop”. Més endavant estudiants europeus van utilitzar el terme “dop” per a qualsevol substància estimulant.
Tribus noruegues com els Bersekers, utilitzaven substàncies extretes de bolets o gripausque incrementaven el rendiment físic.
Grecs i romans utilitzaven hidromel per estimular el sistema nerviós central, i vi per sentir menys dolor o sentir-se més relaxats. Tot això es feia per obtenir un millor rendiment en els jocs olímpics de la època. Per tant el dopatge com l’entenem actualment es originari d’aquesta època ja que, tal com actualment, també s’utilitzaven substàncies que alteravenel rendiment de l’atleta.
Aquests procediments també es van utilitzar per a altres fins com per a reduir la fatiga dels pilots anglesos durant la guerra.
El 1894 es crea el COI (Comitè Olímpic Internacional) però no es començà a preocupar per el dopatge de manera seriosa el 1960.

SUBSTÀNCIES DOPANTS(4,5,6,7,8)
1. Estimulants:

Substàncies que actuen directament estimulant el sistemanerviós central activant el cos humà.
Un estimulant natural es l’adrenalina, segregada en moments en que necessitem que el nostre cos estigui preparat per a, si es requerís, realitzar alguna acció amb velocitat i la màxima eficiència possible, reduir dolor i augmentar la competitivitat.

El factor negatiu es que augmenta l’agressivitat.
Entren en la llista prohibida aquells estimulants que en...