Dorífor

DORÍFOR

















- CONTEXT HISTÒRIC /AUTOR

(Per al context històric, consultar apunts anteriors d´obres del segle V aC)

Policlet va ser deixeble d´Agelades i contemporani de Fídies i Miró. Va treballar principalment en bronze i també en marbre, or i vori.



Es va especialitzar en atletes victoriosos nus, com el Dorífor o el Diadumen, el qual, mentre avança,es lliga la diadema (estefanos) que l´acredita com a guanyador d´una cursa.


Diadumen

La seva gran aportació és la definició d´un cànon de racionalitat anatòmic. Policlet, format en les idees pitagòriques sobre els nombres, idea un conjunt de lleis matemàtiques de proporcionalitat que sap lligar amb una molt bona capacitat d´observació de la natura. Així, mitjançant el càlcul matemàtic ila geometria va crear un seguit de regles que tenien com a objectiu aconseguir la representació perfecta del cos humà.


- ELEMENTS FORMALS I COMPOSITUS / ANÀLISI ESTRUCTURAL
1.- Iconografia (tema)
És la representació d´un jove atleta, en actitud de repós, dempeus, nu, poc abans de participar en una prova de llançament, cal tenir present que l´original portava una llança sobre l´espatllaesquerra. Té el cap lleugerament inclinat cap a l´esquerra. El seu rostre té una expressió serena i distant.

En aquesta còpia, la figura es completa amb un petit suport que enganxa el braç dret a la cama i amb una mena de tronc a l´altura de la cuixa dreta que sosté tot el pes de l´estàtua.

2.- Elements formals
Es tracta d´un volum rodó o escultura exempta, unifacial doncs el punt de vista òptimper a captar plenament l´obra, és el frontal.

3.- Composició
Policlet aconsegueix una obra equilibrada gràcies al contrapposto, és a dir gràcies a la contraposició entre una part del cos tensa (la dreta) i una altra de distesa (l´esquerra), en altres paraules: entre una part dinàmica i una d´estàtica ja que la cama esquerra queda lleugerament flexionada amb el maluc del costat oposat méselevat i l´espatlla esquerra una mica més baixa que la dreta (maluc dret elevat= espatlla esquerra elevada/ maluc esquerra més baix = espatlla dreta més alta).

No hi ha cap diagonal, sinó que hi ha una organització vertical. Això més el contrapposto genera una obra harmònica, equilibrada i alhora vital.




Per una altra banda, l´obra ha estat ejecutada mitjançant un càlcul precís deproporcions: el cànon anatòmic perfecte, segons el qual l´alçada total ha de ser equivalent a set vegades el cap (1/7). Es parteix de la commensurabilitat del cos humà:
el rostre es divideix en tres parts iguals que són el front, el nas i el mentó,
el peu és tres vegades el palmell de la mà,
l´arc toràcic i el plec engonal són arcs d´un mateix cercle.
Totes les parts del cos tenen una relaciócorrecta amb les altres i cadascuna guarda una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt. Sembla que la unitat de mesura era la falange del dit.

Per tant, el contrapposto i el cànon ens donen una obra model perfecte de les proporcions del cos humà i de la bellesa ideal.









Quant al cos, es marquen clarament les línies de musculatura, però l´obra està tallada amb certa duresa,els músculs dels pectorals són plans, quasi sense relleu i les línies de maluc i cintura estan força marcades. Això més una certa geometrització del cabell ens permeten parlar d´un cert regust d´arcaisme.

El seu rostre és prou natural, tot i que no correspon a ningú concret.

El Dorífor es mostra serè, tranquil, avança segur de si mateix: una pausa momentània uneix estabilitat i moviment enpotència i el seu tors correspon a aquesta acció.

4.- Recursos tècnics
L´obra original es va fer en bronze i la tècnica utilitzada va ser la fosa amb el mètode de la cera perduda (consultar apunts anteriors). Per a la còpia es va utilitzar la talla.

La superficie de l´obra està ben acabada, polida, escepte l´element de recolzament.

5.- Elements propis de l´estil
(explicació en apunts...