Dossier De Tradicions Populars

11 DE SETEMBRE DE 1714

Els antecedents Els fets o els esdeveniments històrics no es poden entendre aïllats ni despullats del context polític, social i econòmic en què es van viure. I l'11 de setembre de 1714 tampoc no és cap excepció. A les darreries del segle XVII regnava a Espanya Carles II, el que seria l'últim rei de la casa d'Àustria en morir sense descendència l'any 1700. Era un monarcafeble i malaltís. El seu delicat estat de salut semblava la imatge viva d'una monarquia que des de Felip II no havia tornat a aixecar el cap, esgotada després de dos llargs segles d'Imperi. Però la situació de declivi que patia la Monarquia no era igual a tots els territoris de la Península. Catalunya s'havia incorporat als dominis de la casa d'Àustria a principis del segle XVI i des d'aleshoresja havia conservat el seu ordenament jurídic i politicoadministratiu. Gràcies a aquesta condició 'd'independència', accentuada durant el regnat de Carles II, el Principat s'havia pogut lliurar, en certa manera, de la davallada del Regne de Castella. Així ho explica Narcís Feliu de la Penya, advocat mataroní de prestigi, en l'obra publicada l'any 1683 Fénix de Cataluña, compendio de sus antiguasgrandezas y medios para renovarlas. La idea era comparar Catalunya amb l'au Fènix que ressuscita de les seves mateixes cendres.
I és que el segle XVII no havia estat gens fàcil per al Principat. Després de les guerres contínues amb França en el primer terç del Sis-cents (Guerra dels Trenta Anys), l'any 1640 amb la Revolta dels Segadors (la Guerra de Separació) i la Pau dels Pirineus (1659), amb laqual es van perdre el Rosselló i la Cerdanya, Catalunya havia quedat reduïda, metafòricament, a cendres.
Però cap a finals del XVII, i com descriu Feliu de la Penya en el seu llibre, la situació econòmica del Principat havia començat a redreçar-se. La majoria dels estudis coincideixen en assenyalar que la recuperació econòmica dels últims vint anys del segle es va donar més a les comarques de laperifèria de Barcelona, que a la ciutat. O el que es el mateix, la recuperació del camp per davant de la ciutat, i de l'agricultura per sobre la manufactura.
I és en aquest context de represa econòmica de Catalunya quan hi ha la Guerra de Successió (1702-1714).
La Guerra
L’1 de novembre de 1700, Carles II mor sense descendència. Amb ell es planteja un problema successori que va més enllà delsPirineus i que convertirà la Guerra de Successió en un conflicte internacional.
L'última voluntat per escrit de Carles II, segons el seu darrer testament de l'1 d'octubre de 1700, deixava com a hereu al tro de la Corona d'Espanya a Felip d'Anjou de la família de Borbó, nét de Lluís XIV de França i Maria Teresa d'Àustria, filla de Felip IV. Aquesta decisió havia deixat fora de joc al segon candidat,l'arxiduc Carles d'Àustria, fill de l'emperador Leopold, casat amb una infanta d'Espanya, germana de Carles II.
A banda dels interessos de cadascun dels dos candidats, estaven els de les potències europees com Anglaterra, a les quals no els interessava veure assegut en el tro espanyol un monarca francès. Un eix Madrid-París podria enfortir perillosament el bloc francès i més concretament el poderde Lluís XIV. Al contrari, un príncep austríac a la corona espanyola es veia lluny d'enfortir l'Imperi dels Habsburg. Així quan l'emperador Leopold va fer proclamar rei d'Espanya Carles d'Àustria, pel setembre de 1703, les 'potències aliades' (Gran Bretanya, les Províncies Unides i Portugal) se sumaren a la causa i lluitaren contra França.
A la Península, aquest conflicte internacional no podia serobviat. De seguida, Castella s'uniria al darrere de Felip V, i els antics territoris de la Corona d'Aragó recolzarien l'arxiduc Carles d'Àustria. Per què?
Amb l'arribada de Felip V a Madrid, entraven a la Península les formes i el sistema de govern de la França de Lluís XIV, és a dir, l'unitarisme i el centralisme. Un model d'Estat que xocava frontalment amb el model vigent a la Corona d'Aragó...