Dossier Mitjà

1.1 La sllaba. Separaci sillbica La sllaba s el conjunt de sons produt en una emissi fnica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes sllabes com vocals. No obstant aix, hi ha casos com ara reina, en qu en una mateixa sllaba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu s el cas dels diftongs. Segons el nombre de sllabes, les paraules es poden classificar en monosllabes solamenttenen una sllaba (casc, bosc, la, got). polisllabes quan en tenen ms duna i poden ser bisllabes si tenen dues sllabes (ca-sa, bes-coll, an-gle...) trisllabes si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...) tetrasllabes si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...) La separaci sillbica de les paraules, necessria a efectes prosdics i ortogrfics, segueix les normes segents Se separen els nexesintervoclics rr guer-ra, ter-ra ss ros-sa, pas-sar sc es-ce-na ix coi-xa, bai-xa tj plat-ja, jut-jat tg fet-ge, for-mat-ge tz dot-ze, set-ze ll vil-la, il-lu-si-tx flet-xa, cot-xe tl vet-la, amet-la tll rat-lla, rot-llo tm set-ma-na, at-mos-fe-ra tn cot-na mm im-mens nn An-na, in-no-cent No se separen els nexes intervoclicsqu per-qu, pi-quet gu an-ti-gui-tat ll se-ge-llet, cab-de-llarny pe-nya,se-nyal ig ba-teigTamb se separen- Els elements que formen un mot compost ben-estar, mil-homes, bes-avi... - Els nexes que porten h intercalada al-ho-ra, in-hu-m... 1.1.1 Els diftongs Hi ha dos tipus de diftongs decreixent la vocal dbil, i i u, va darrere de la vocal sillbica aquestes vocals funcionen com a semivocals creixent la vocal u va precedida de les consonants g o q ms la vocal la ufunciona com a semiconsonant. Hi ha casos en qu la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants quan la vocal dbil va a principi de mot o entre vocals, i forma sllaba amb la vocal segent. Vegeu aquests casos iogurt, duia, uixer, meua... Diftongs decreixentsAI mai, aireAU caur, pauEI rei, reina, remeiEU hereu, veureIU viu, estiuOI almoina, boiraOU coure, remouUI cuina, buitUU duu, lluu Diftongscreixentsqua quatre, PasquaGUA aigua, paraiguaQE qestiGE ungentQI obliqitat GI ping, lingsticQUO quota, quocientGUO paraiguot 1.1.2 Exercicis 1. Separeu en sllabes les paraules segents progressiu, separaci, accionar, llanterner, illusi, escena, remolatxa, panxa, massa, mmia, crrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setcincies, guitarra, aquell, motle, excellent, papallona, orgue, reina,horitz, lle, missi, inexpert, caixa, bateig, guineu, comptagotes, fusteria, ratol, accionar, lingstic, escriure, mai, caa, pallissa, illegal, peix, restriccions, substantiu, vena, subhasta, coet, diccionari, senyora, assutzena, escorp, benaventurat, sllaba, xarxa, retaule, veig. 2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus s MotDiftong creixentDiftong decreixentSense diftongI,UconsonnticaesquadrapuerilroureaneuaccipoullenguamoureactuarneupuaAlcoisuorllibreriatiaespaiGandiaremeisensacibresquillacuasubjuntiuJoanquadrecultiujoiaciutatfigueramaiXavierarcaicitalicuirCocentainapeuet1.2 Vocalisme tnic i vocalisme ton El sistema voclic del valenci diferencia entre vocals tniques o fortes i vocals tones o febles. Aquest sistema consta de set elements dacord amb la distribuci segentVocals tniques Vocals tones i u i u e o e o ( ( a a Exemples a pa ( cel e ms ( bo o mn u autobs. Com heu pogut comprovar, de vegades, una mateixa grafia pot representar dos sons diferents (concretament la e i la o). La lletra e representa de vegades el so de la e tancada e (b, ser, tres) en altres casos, per, representa el so de e oberta ( (verd, cel, terra...). Parallelament, la lletra orepresenta en uns casos la o tancada o (caix, tal, mn), i daltres, la o oberta ( (col, porta, pont). s important recordar que, en tots els casos, tant la ( com la ( es troben exclusivament en posici tnica, s a dir, en la sllaba en qu recau la major intensitat de veu. Per aix, si fem un derivat duna paraula que tinga ( o ( i canvia de vocal tnica, aleshores aquesta vocal es tancar. Ex terra ( terreta...