Dossier D'Aprenentatge De L'Educació Infantil (1ºtrimestre)

Dossier d’aprenentatge

Asignatura: M2 – Didàctica
Profesora: Anna Bernal
Alumne: Ariana Martos
Data d’entrega: 12/11/2012
Resums del llibre i apunts a classe

El text en gris, són apunts o aclaracions meves.
El text en negreta són apunts dels powers i del llibre.

1. La infància:

1.1. Què és la infància?
L’educació infantil tal i com el seu nom indica, és una actuació ointervenció que es dirigeix a un grup molt concret de la població: la infància.
La infància es una etapa educativa molt important per al desenvolupament integral de la persona.
De 0-3 és l’edat més important, es quan comencen els canvis. A partir dels 3 anys es quan l’Infant ha d’anar sociolaritzant-se. Es diu que es un període sensoriomotriu. Ells es comuniquen per les sensacions mitjançant elsmoviments i els sentits. I aquesta es la nostra funció.
També es important saber que no s’ha de forçar els moviments, perquè el nen o nena no es desenvoluparà correctament.
Cada cop més és va fent ús de la criança compartida, que es basa en que les famílies agafen una educadora o educador per a 18 nens/es i els seus familiars poden assistir a les classes quan vulguin.
Cal diferenciar diferentssubetapes:
- Primera infància: De 0 a 3 anys, primer cicle d’educació infantil.
- Segona infància: De 3 a 6 anys, segon cicle d’educació infantil.
- Tercera infància: Dels sis fins a la pubertat, etapa educativa primària.
La infància es una etapa imprescindible per el desenvolupament de les etapes evolutives posteriors. El concepte de l’E.I ha evolucionat al llarg de l’historia.

1.2 L’educació ala infància.
Podem definir l’educació com l’acte de conduir, guiar l’infant –o una persona adulta-, tot arrencant-la d’un estat inicial que es considera que ha de ser superat.
L’origen del concepte d’educació prové dels vocables llatins: educare i educere.
* Educare significa criar, nodrir, alimentar, és a dir una activitat que consisteix a guiar o proporcionar des de fora allò necessari(construir).
* Educere equival a treure, portar, extreure de dins cap a fora, es a dir a canalitzar les potencialitats ja existents de la persona.
El terme educació com a tal comença a utilitzar-se a partir del segle XVII. De mitjant segle XX el mot educació apareix vinculat a un aprenentatge intencional. En aquest sentir es por considerar lligat bàsicament al primer concepte –educare- en quèpredomina l’educand que exerceix el seu paper sobre l’educat, el qual roman passiu.
Actualment educar significa transformar o actuar sobre una persona.

1.2.2 Intervenció en educació infantil
La intervenció es pot definir com la l’actuació que es realitza per evitat o corregir circumstàncies individuals i/o col·lectives insatisfactòries.
Liliane Lunçat planteja des de un punt de vista generalles necessitats comunes a tots els nens i nenes:
* Les d’ordre material: educació, higiene, vestit, manutenció, etc.
* Les necessitats referides a la salut.
* Les necessitats referides a l’àmbit escolar.
* Les necessites respecte a l’estatus social.
* Les necessitats referides a la llibertat i la dignitat.
Totes les accions destinades a la satisfacció d’aquestes necessitatsdonaran lloc a un procés d’intervenció.
Així doncs, l’educació a l’etapa infantil pot entendre’s com la intervenció en els nens i les nenes dirigida a la consecució del desenvolupament global de les seves capacitats i la satisfacció de les seves necessitats.
Podem parlar d’intervenció educativa i de atenció assistencial.
* Entenem per intervenció educativa aquella en què aconsegueixi que elsnens/es vagin incorporant progressivament noves habilitats, hàbits i continguts en general que contribueixin a l’adquisició de la seva pròpia autonomia i coneixement.
* En canvi, l’atenció assistencials limita a proporcionar les ajudes necessàries i suplir les necessitats que els infants no poden fer per si mateixos.
Aspectes de la intervenció.
La integració es por definir com aquelles...