Douglas I Isherwood

SERGI GIL GRANADERO |
2º Grup : 02 |
SOCIOLOGIA |

Douglas i Isherwood "Un universo construido con mercancías"

El següent text el dividiré en tres blocs: el món dels bens, l’ individualisme teòric i els significats públics.
En primer lloc, m’agradaria recalcar la següent frase extreta del text per començar a escriure sobre el món dels bens: “Los bienes son necesarios para hacer visiblesy estables las categorías de una cultura”. És a dir, els bens són necessaris per la subsistència i la competitivitat, però més enllà són també necessaris per establir i mantenir les relacions socials, per formar cultura. L’acte de consumir un bé per exemple, és una mena d’acte de comunicar-se amb els demés.
Un exemple seria la moda ; hi ha molta gent que es compra una determinada peça de robaper ser com els demés (deixant de banda si abriga o és una peça còmoda), és una forma de relacionar-te socialment amb els demés.
Un clar cas extret del text, és lloc que ocupa el bestiar en la vida dels Nuer: el bestiar sobretot boví, és l’honor de la família. No es basa en que sigui un mètode per subsistir i alimentar-se, és un símbol social entre els demés que fa diferenciar-se entre elsaltres. Si vols demanar la mà d’una noia que sigui Nuer, tens que portar bestiar boví per demanar la mà de la noia a la família, sinó fos una vaca (l’ofrena per la família Nuer) es prendria com a un insult. Crec que en aquest cas s’arriba a un punt extrem; no es valora realment els sentiments, però si es valora lo material. Deixem en una banda lo que és realment important per donar-li més valor a lo queno ho és tant.
Claude Levi-Strauss diu que consumir serveix per pensar, és un medi no verbal que a través d’ ell som capaços de construir el món. És a dir, el consum és un negoci de significats, comunica. Sense ell ens veuríem incapaços de fer moltes coses, com per exemple endreçar el món: el lleure i el treball, l’home i la dona... Tot pren un significat gràcies a ell.

En segon lloc,tractaré l’ individualisme teòric. Peter Blau crítica l’ individualisme teòric com l’home que busca satisfer les seves necessitats animals. També explica, que la satisfacció d’un home deriva d’ exercir el seu poder sobre els altres i aquests, que ho suportin. Crec que en part té raó, perquè molts cops hi ha gent amb caràcters forts que xoquen pel fet de no poder exercir el seu poder sobre una persona. Ialhora, els individus ens relacionem amb altres perquè en general obtenim beneficis d’aquesta situació, encara que no tots es beneficien de la mateixa manera.
L’home individual és insuficient per construir una imatge de la societat humana, si que ho pot fer la cultura. És un sol conjunt, integrat i no es demora per l’ individualisme. Aquest concepte està reforçat per tres posicions que horeafirmen:
La fenomenologia explica que els individus interactuen els uns amb els altres per construir la realitat, és a dir que es construeix socialment. El estructuralisme és l’anàlisi estructural modern, fruit de la electrònica, obre possibilitats per interpretar la cultura i relacionar les formes culturals amb les socials. I per últim, el moviment etnometodològic: on la realitat pot seranalitzada. Es concentra en els procediments interpretatius. Perquè un discurs prengui sentit és necessita d’un espai, un temps, un entorn... Un exemple d’aquest moviment és el típic cas d’un sociòleg amb una gravadora.
En tercer lloc, abordaré el tema d’establir els significats públics. El principal problema de la vida social consisteix en immobilitzar els significats. La base de la societat desapareixsinó hi ha formes de seleccionar i fixar significats que siguin de mutu acord. D’aquesta manera neixen els rituals a les societats tribals. Ordenem el món a través d’ells: si suem, ens dutxem. I per dutxar-nos necessitem aigua i sabó. Objectes necessaris i alhora simplement consum. Sense adonar-nos compte, tenim inculcats rituals tal i com ho tenen els capellans alhora de fer una missa. Per...