Drames Rurals - Met De Les Conques

MET DE LES CONQUES
En un poblet desconegut, dins d'una casa pràcticament en runes, hi vivien les Conques. Les dones eren mare i filla i eren conegudes al poblet com bruixes. L'una era viuda, vella imalcarada, l'altre, la filla de la primera, era una dona aspre i amb massa vell facial. Va arribar un dia que la dona jove es va quedar embarassada d'un home poc cogut. El nen va néixer, i va serbatejat d'amagades una hora després de la seva arribada al món. Durant el seu creixement, el nen va ser objecte de burla i rebuig degut a la mala fama de la seva mare i àvia, les Conques. Quan anava alparc a jugar, les pròpies mares dels altres nens prohibien als seus fills i filles jugar i relacionar-se amb el Met de les Conques. Fins i tot, les mares amenaçaven als seus fills dient-los que el fillde les Conques se'ls emportaria si no feien bondat. Les primeres vegades plorava desesperadament però poc a poc aquest rebuig va passar a ser un acte natural per ell. Va créixer sol, sense alegria,sense amics, sense estudis. Va arribar un moment que semblava totalment mut, ja que no parlava amb ningú. Als 14 anys, va morir la seva àvia i poc a poc va anar creixent, prim, escanyolit i amb elsossos a vista de tots. Passava el temps i mica en mica la gent del poblet comença a perdre la por pel Met i veure'l inofensiu. Fins i tot li donaven menjar i li compraven els cargols i bolets que el noicollia. Un dia, un predicador conegut va arribar al poblet per fer els sermons de las Quaresma. En Met hi va assistir als sermons i va poder trobar en l’església una sensació que mai haviaexperimentat. La assistència a l’església es va convertir en un ritual pel Met. Anava cada dia, a totes hores, i es passava mes temps allà que a la seva pròpia casa. Era l’únic lloc on no es sentia sol. Vaarribar la setmana santa i en Met es sentia feliç i neguitós per l'arribada de la processió. Arribat el dia i degut a la afluència de gent devota de la processió, en Met no va poder gaudir d'aquell...