Drames Rurals

En Met de les Conques
En un poble rural vivien les Conques, mare i filla, considerades bruixes i no estimades per ningú. La més jove de les Conques tingué un fill, en Met. Mal nodrit i desgraciat, cresqué en la misèria.
Arribada la quaresma, un predicador predicà sermons a l’església. D’ençà que en Met sentí el primer que es tornà un gran devot de la paraula de Jesús. Aquesta extrema devocióli provocava tals al·lucinacions que després de morir sa mare, va veure la figura de Jesús que li deia d’anar a fer penitència a la muntanya.
En Met s’hi decidí i, per accident, caigué al fons d’una cova. I allí morí, tot sol i
desemparat: ningú el trobà a faltar.
 
Idil·li xorc
Hi havia un grup de captaires que demanava pels carrers de la vila. Dintre d’aquest
grup n’hi havia dos que tenienbona relació, en Tit i la Laia.
En Tit cuidava porcs i la Laia criava conills. La Laia vivia sola; en canvi, en Tit vivia
amb la seua família, que l’odiava amb totes les forces. Van decidir casar-se.
D’amagat i amb l’ajuda del Campaner i del cec, que van fer de testimonis, es van casar.
En sortir del casament, els veïns del poble els van apedregar i van matar en Tit.
 
Parricidi
La Lenaestà a casa i el seu fill dorm. El seu marit està a la taverna i ella rep la visita
d’en Pau, el seu amant. Pau, pres d’ira per un atac de gelosia, mata la Lena i la deixa tirada al llit. En Felet, el marit, arriba a casa begut però no s’adona de res i es gita al llit. L’endemà, quan en Titet es desperta, pensa que la seva mare dorm i surt al carrer. Les veïnes, en veure que la Lena no respon alscrits, pugen a veure què passa.
En trobar la Lena morta, acusen el seu marit d’haver-ho fet. En Titet, innocentment, va esborrant les pistes que l’amant havia deixat. En Felet és acusat de l’assassinat de la seva muller i condemnat a presó.
 
Daltabaix
L’avi Palau tenia dos fills, en Quim i en Verí, l’hereu. Aquest darrer tenia molt mal geni però tot i això, un dia va trobar una noia amb quicasar-se, la Doloretes.
El casament, però, va ser un calvari perquè no la tractaven gens bé. Va tenir un fill, en Llombric. Un dia, en Verí va comprar una mula i la va anar a provar. De tornada a casa, amb un carro ple de llenya, aquesta es va parar i no volia creure. En un intent
desesperat de fer-la arrancar, Verí ordenà al seu germà que prengués foc sota la mula.
Aquesta, en notar el calor,arrancà. La mula s’endugué pel davant en Llombric (el carro li xafà el coll) i l’avi Palau (que morí
al cap d’uns dies per infeccions a les ferides) i acabà estimant-se al Torrent, juntament amb el carro i en Verí. La Doloretes, després de totes les morts, patí un greu trastorn i en Quim acabà fent-la fora de casa. L’única persona que acollí aquella criatura plena de misèria i desgràcia fou l’àviaPastora que, abans de casar-se, ja li havia predit el futur.
 
El pastor
En Ton era una pagès de l’Empordà, casat i sense fills. Tenia grans extensions de terra que s’estimava tant o més que la seua pròpia vida.
Un dia un pastor, en Nasi, va pasturar el seu ramat per una de les terres d’en Ton: el pas de les ovelles va destruir tota la collita. Aquest, cabrejat perquè havia perdut gran part deles collites, sembrà el camp de figues amb hams, per si les ovelles tornaven. I, efectivament, quan les ovelles van tornar es van empassar les figues amb hams.En Nasi, en adonar-se del que havia passat, va tornar de nit i d’amagat al camp onhavien pasturat les ovelles. En Ton, aquella mateixa nit també va anar-hi per
comprovar si encara quedaven figues. Quan en Nasi trobà en Ton cercant figues,el
matà i li féu empassar un grapat de figues. Per no deixar rastre, tirà les figues sobrants i a en Ton, el lligà a una pedra i el llançà al riu.
 
La vella
La padrina va sofrir un atac i quedà semiparalitzada. A casa, es lamentaven que no
hagués mort puix que a casa només feia nosa. Cada dia, la ficaven al porxo i allí la deixaven tota la jornada, fins que tornaven a casa:era la rutina....