drames rurals

1.1. “En met de les Conques”

a) En el conte hi ha unes quantes referències als ulls i a la mirada d'en Met. Localitza-les i relaciona-les amb el seu procés psicològic.

En el conte trobem diverses referències al camp semàntic de la mirada d'en Met. Primerament podem apreciar que els ulls d'en Met estan descrits com a “fixos” i es pot interpretar que transmeten la bellesa de l'Església.En primer lloc, a l'inici del relat observem que el narrador diu “sos ulls expressius i clars com l'aigua” afirmant que en Met no li dóna importància i tampoc expressa cap sentiment envers la situació que viu.

El protagonista estava molt mal vist per la gent del poble: “la gent, al passar, se'l mirava de cua d'ull, sense arrimar-s'hi, com si fos un animaló empestat.” La seva mare, consideradacom una bruixa, no era estimada per ningú, juntament amb la seva germana. A més, el petit estava molt mal cuidat, mal nodrit i desgraciat: “Del matí fins al vespre, indiferent i sol, rodava quietament d'una banda a l'altra mateix que un ca sense amo i mirant-ho tot de lluny, amb sos ulls inexpressius i clars com l'aigua corrent.” Cresqué en la misèria.

Seguidament, el Met, en morir la seva àvia,va canviar físicament ja que va créixer de manera considerable. Aquest canvi, el podem veure reflectit en els seus ulls en la cita següent: “la mirada vagarosa de sos ulls clars, sempre mansament oberts”. Degut a la seva soledat es va tornar fred com el marbre, va anar disminuint els abundants ulls fixos i començant a transmetre en la gent del poble una innocència en la mirada. Fet que, alhora,va provocar que anessin perdent la por en ell.

Més endavant, en arribar la Quaresma, un predicador solia anar a l’Església del poble a fer sermons i el petit es va començar a aficionar a escoltar-los. Sentia que aquelles paraules anaven dirigides a ell, que hi havia algú que l'estimava. Aleshores, tot emocionat es va posar a plorar “les llàgrimes de goig humil i fervent li anegava els ulls”.Quan acabà la setmana santa i el predicador marxà, en Met sentí una immensa tristesa i buidor que li provocava estar les nits despert, en vetlla “una ditada carminosa se li pintà sota els ulls”.

Quant a la mort de la seva mare, podem veure, també, en els seus ulls com pateix “l’angúnia en els ulls clars” i com comença a expressar sentiments pels altres amb l’ajut dels sermons del predicador.Mica en mica, l'extrema devoció que sentia per Jesús li va provocar tals al·lucinacions que començà a veure a la seva mare, després de morir: “En Met anà a cercar llum, i a l'entrar de nou vegé a sa mare amb una cara tan diferent que no semblava la mateixa.”. Dies més tard, veié la figura de Jesús que li demanava que anés a fer penitència a la muntanya: “Jesús semblava que llisqués sobre laterra, i quan arribà junt a l'arbre, posant una mà en el cap d'en Met i mirant-se'l fixament, amb aquella mirada dolça de què havia parlat tantes vegades el predicador foraster (...).”

Mentre complia la penitència, amb 24 hores de dejú, apreciem en els seus ulls “en les conques blaves i enfonsades relluïen els ulls amb lluentor de febre alta”. Aleshores, mirà tot el que l’envoltava i s’adonà de totallò que tenia apreciant-ho, valorant-ho.

Per acabar, en el final de la narració en Met va emprendre el seu camí per anar a la cova amb “mirades receloses”. Tenia por: no sabia ni on era, ni on anava; no es recordava de res. Finalment, durant el trajecte, caigué per accident al fons d'una cova i morí, tot sol i desemparat. Ningú no el va trobar mai a faltar.

Podem concloure que, alcomençament del conte, en Met era un infant sense sentiments, molt mal vist pel poble. Va anar passant el temps, va perdre la seva mare i, escoltant els sermons d’un predicador, començà a ser una persona amb sentiments. Aquests successos el van permetre entrar en un període de maduresa, que també el veiem reflectit en els seus ulls (d’ulls fixos a ulls que veuen de manera sobrenatural). Finalment, patí...