Drames rurals

MOVIMENTS:

Impressionisme: (el pensador, el dinar campestre, sol ixent)

El impressionisme sorgeix a la segona meitat del segle XIX, es tracta d’un grup de pintors que van revolucionar la tècnica pictòrica que intentava captar els aspectes més fugitius de la natura, la llum, el moviment... El impressionistes com els realistes refusen els temes acadèmics tradicionals, però a diferència delsrealistes també refusen la pintura de taller, reivindicant la pintura a l’aire lliure, obsessionant-se per la llum i la seva captació a través de la pintura. Els impressionistes veuen la llum com inestable, canviant, aquest dinamisme de la llum canvia l’aparença dels objectes que com aquesta esdevenen inestables, en continu moviment. Els principals precedents del impressionisme van ser elspaisatgistes anglesos Constable i Turner.

a. Teoria dels colors: apliquen les teories de la descomposició dels colors als seus quadres. Tres colors primaris: groc, vermell i blau; tres complementaris: violeta, verd i taronja. Consideren que els colors no s’han de fusionar al pinzell sinó a l’ull humà, a través de la juxtaposició de colors.
b. Plasmació de la llum: Seguint els escrits deConstable, diuen que els objectes només es veuen en la mesura en que la llum incideix sobre ells. Per tant consideren que ells fan el contrari del que fan els òptics, ja que en comptes de descomposar la llum, el que fan es recomposar a través dels colors la sensació lumínica
c. Aparences successives: Un mateix tema es pintat diverses vegades sense més canvis que els matisos d’il·luminació cromàtica.d. Coloració de les ombres: Les ombres deixen de ser obscures i es redueixen a espais acolorits amb tonalitats complementàries (tonalitats violetes, ataronjades...). Desapareix el clar-obscur i el dibuix.
e. Pinzellada solta: Per traduir millor les vibracions de l’atmosfera no retoquen les pinzellades i prefereixen la taca pastosa i gruixuda, amb una tècnica de tocs juxtaposats i colorsclars, aplicats amb diferents tècniques segons els autors.
f. Plein airi: Els pintors fugen dels estudis al camp, volen reproduir els colors purs la llum pura, sense retocs.

El moviment impressionista sorgeix com una recerca de noves vies de la pintura per part d’un grup de pintors afincats a París. Es pot considerar la data d’inici del grup el 1855 amb l’Exposició Universal de París, quancomencen a donar-se a conèixer els pintors, tot i que la data clau del moviment serà el 1863 amb la creació del “saló dels refusats”, on exposen els artistes que no havien estat admesos al Saló oficial. La crítica oficial sempre va ser molt hostil a la pintura creada pels impressionistes i els artistes sentien que estaven lluitant contracorrent pel triomf dels seus ideals estèticsPostimpressionisme: (La nit estelada)
El postimpressionisme és el conjunt d'estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX que sorgiren després de l'impressionisme.
El postimpressionisme era tant una extensió de l'impressionisme com un rebuig a les seves limitacions. Els postimpressionistes van continuar fent servir colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles itemes de la vida real, però van intentar posar més emoció i expressió a la seva pintura.
Tot i que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment en equip. Treballaven en àrees geogràfiques diferents entre sí - Van Gogh a Arle, Cézanne a Ais de Provença.
Les seves formes més exagerades, l'ús del color, estructura i línies van preparar el terreny pels estils que seguirien més endavant durantel segle XX.
El crític d'art Robert Fry va ser el primer en fer servir el terme postimpressionisme per referir-se al grup dels Nabís.

Exposició universal de París de 1889: (torre Eiffel)
S’organitzà per celebrar l’aniversari de la presa de la Bastilla (1789). La torre d’Eiffel fou el símbol d’aquesta Exposició, i servia com a arc d’entrada a la fira. L’Exposició cobrí una...