Drames rurals

EN MET DE LES CONQUES
En Met era de les Conques, allà hi vivia amb la seva mare i la seva avia. Però en Met no podia relacionar-se amb els habitants del poble perquè es deia que la seva família practicava la bruixeria i li tenien por.
Per sort per a ell un dia va arribar un estranger a les Conques. Aquest personatge va començar a predicar a favor de les bruixes i va fer canviar els malspensaments que tenien els habitants en contra de la seva família. Va ajudar a en Met, que estava molt marginat, a introduir-se en la societat. El va permetre poder involucrar-se en el dia a dia del poble fins al punt en que l’església el va acceptar i cuidar com un habitant més.
Quan mort la seva mare se li apareix Jesús i decideix anar a fer penitencia a una cova. Anant cap allà, poc a poc,en Met vaperdent forces pel camí però aconsegueix arribar a la cova. Un cop allà de sobte cau en un forat i es trenca una cama quedant inconscient. En la inconsciència se li reapareix Jesús. Al no poder moure’s amb la cama trencada finalment mort.

IDIL·LI XORC
Un grup de captaires, una mena d’exèrcit de marginats, s’adreça a la vil·la per demanar caritat. En un marge del camí hi ha asseguts dosrodamóns, Laia de 53 anys i Tit (Josep) de 60 anys que aquell dia s’han avançat al grup. De petit el van aixafar un carro de grava, va quedar esguerrat i necessita dos bastons per caminar. Guarda garrins i la seva família el maltracta. Laia és una dona que li falta un bull, molt prima, alta i presumida que viu en una barraca on cria conills i va descalça. Avui s’han trobat per casualitat, han parlat deles seves misèries, han congeniat i han decidit casar-se en secret. Però això no serà possible, Gonya descobreix el seu idil·li, l’esbomba i tot el grup es burla d’ells.
Tit i Laia demanen al rector que els casi. El rector els dóna llargues amb els papers, mentre la notícia de la boda s’escampa per tota la vil·la. El rector es fa càrrec de la situació i decideix casar-los de nit perquè ningú noho pugui impedir. Fan de testimonis el campaner i el cec. Tot sembla que ha sortit bé. Ells no saben que tot el poble els espera amagat a la plaça. Allí els ataquen amb pedres com ous de gallina. Tit no es veu per enlloc. De sobte, el troben ple de sang al mig de la plaça. Aviat veuen que és mort. Laia plora desconsolada i el rector s’encara a la gent del poble: “com respondreu d’aquesta mortdavant de Déu?”

PARRICIDI
Una dona que es deia Lena estava prop del seu fill, Titet. Titet jugava amb el “tatá” el ganivet de llescar el pa, al qual ell hi havia lligat una veta. Lena estava casada amb Felet, i el Felet com cada vespre se n´anava a emborratxar-se a la taverna. Al cap de poc, Pau, l´amant de Lena, entrava per la finestra. Duia una brusa blava. Ell no pot viure sense ella, per aixòha tornat. Quan són al llit, el Pau vol saber qui s´havia despenjat per la finestra, la nit abans. Ella es sent atrapada, no sap què contestar-li. Pau encegat troba per casualitat el “tatà” del Titet i la mata. Fuig ràpidament per la finestra i un tros de roba de la camisa blava queda enganxat a la finestra.
Al cap de poc, arriba el Felet, molt begut i com que és negre nit, no s´adona de res ies posa a dormir al costat de la seva dona morta. L´endemà, el Titet es desperta, crida a la mare perquè li faci sopetes per esmorzar. La Lena no contesta i ell espera al pedrís de fora de casa. Després de unes hores, una veïna entra amb ell per buscar la mare i descobreix l´assassinat. Hi ha sang per tot arreu. El Felet es desperta, i no entén res. Tothom dóna per fet, que ell és l´assassí. Ellprotesta però ningú no li fa cas. S´enduen a Felet i ningú no se n´adona que el Titet està jugant amb un tros de roba blava que ha trobat a la finestra, i que hauria salvat el seu pare de la justícia.

DALTABAIX
Un poble estava partit pel Torrent, un riu que circulava al fons d´un gran esvoranc. D´una banda se´n deia Barri de Dalt i de l´altra, Barri de Baix. A un apunta del barri de Dalt hi...