Drames Rurals

introducció
Quan el 1902 Víctor Català va publicar Drames
rurals, segurament no sospitava que aquest llibre
de contes marcaria una fita, tant en la seva vida en
general com en la seva carrera literària en particular. Ni preveia, tampoc, les reaccions que el
recull provocaria, manifestades en múltiples articles crítics. I encara menys esperava que tot
plegat derivés en l’interès peridentificar la personalitat que amagava el pseudònim i que el seu
anonimat durés tan poc. Feia tot just un any que
havia publicat el seu primer llibre, un volum de
poesies titulat El cant dels mesos, i feia també un
any que havia pres la decisió d’identificar la seva
figura d’escriptora amb el pseudònim de Víctor
Català. Caterina Albert i Paradís, la dona que s’amagava sota «la careta»del pseudònim, tenia aleshores trenta-dos anys i vivia a l’Escala, el petit
poble mariner de l’Empordà on havia nascut el
dia 11 de setembre de 1869 i on va morir el dia 27
de gener de 1966.
061-DRAMES RURALS.indd 11 7/6/10 12:20:4712
caterina albert
Un cop fet públic que l’autora de Drames rurals és
l’escriptora de l’Escala, Caterina Albert es mostra
com una dona reservada,condicionada per un
seguit d’obligacions familiars, que ha d’assumir
per la seva condició de filla gran d’una família de
propietaris rurals. Així, des de la mort del pare,
Lluís Albert i Parareda, el 3 de desembre de 1890,
Caterina Albert regeix i administra les propietats
familiars. I des de la mort de l’àvia, Caterina Farrés, el 10 d’octubre de 1899, ha de dirigir la casa i
tenir cura dela mare, Dolors Paradís i Farrés, una
dona malaltissa. L’autora esmenta sovint aquestes
obligacions i aquesta dependència familiars com a
justificació del seu rebuig a mostrar-se en públic i
les utilitza per protegir-se, mostrant-se com a dona
de casa seva i escriptora aficionada.
Ben al contrari, Caterina Albert mostra ja des
de petita un trets de personalitat forts, manifestats enuna certa tossuderia, que de més gran es
traduiran en una profunda seguretat en ella mateixa, un caràcter independent i solitari i una gran
sensibilitat artística.
La independència, manifestada, com a escriptora, en la negativa a formar part de cap grup, es
mostra en la seva infantesa en un cert rebuig a
l’escola. De fet, Caterina Albert només va cursar
estudis a l’escola primària delseu poble i un any
en un pensionat de Girona. La sòlida, i també àmplia, base cultural i literària, l’autora l’adquireix,
061-DRAMES RURALS.indd 12 3/6/10 09:48:4213
doncs, de manera autònoma a casa, a partir de
l’ambient i l’ajut familiars i del seu propi esforç.
Per una banda, la família té el caliu suficient
per afavorir-li unes inclinacions com el plaer de la
lectura i lasensibilitat artística: el pare era advocat i polític, la mare, una dona sensible, que sabia
de música i escrivia poesies, i l’àvia era una gran
coneixedora i narradora d’històries. És també la
família qui facilita a Caterina Albert els mitjans
necessaris per ampliar la seva formació a casa.
Així, davant el poc interès que mostra per l’escola, rep classes particulars de la mestra del’Escala,
que és amiga de la mare. O, també, més tard,
quan manifesta interès per les arts plàstiques, el
pare contracta el pintor Antoni Alarcón perquè li
faci classes de dibuix, pintura i escultura. Encara
més, la família i la situació familiar li permeten
disposar d’una cambra pròpia, un petit estudi a
les golfes de la casa, el seu niu, com diu ella, per
poder escriure amb latranquil·litat i la reserva necessàries, que ben poques dones podien tenir en
aquells moments. Aquesta cambra l’evoca literà-
riament l’any 1905 en una prosa íntima titulada
«Mon niu», que més tard publicarà al volum Mosaic III, com l’espai que li permet desplegar les
ales de la creativitat amb llibertat: «Jo tinc com
les orenetes, un dolç niuet penjat sota una teulada. No és pas de fang, com el...