Drames rurals

1. En Met de les Conques.
En un poble rural vivien les Conques, mare i filla, considerades bruixes i no estimades per ningú. La més jove de les Conques tingué un fill, en Met. Mal nodrit i desgraciat, cresqué en la misèria.
Arribada la quaresma, un predicador predicà sermons a l’església. D’ençà que en Met sentí el primer que es tornà un gran devot de la paraula de Jesús. Aquesta extremadevoció li provocava tals al·lucinacions que després de morir sa mare, va veure la figura de Jesús que li deia d’anar a fer penitència a la muntanya.
En Met decidí anar-hi i, per accident, caigué al fons d’una cova. I allí morí, tot sol i desemparat: ningú el trobà a faltar.

2. Idil·li xorc.
Hi havia un grup de captaires que demanava pels carrers de la vila. Dintre d’aquest grup n’hi havia dosque tenien bona relació, en Tit i la Laia.
En Tit cuidava porcs i la Laia criava conills. La Laia vivia sola; en canvi, en Tit vivia amb la seva família, que l’odiava amb totes les forces. Van decidir casar-se.
D’amagat i amb l’ajuda del Campaner i del cec, que van fer de testimonis, es van casar. En sortir del casament, els veïns del poble els van apedregar i van matar en Tit.

3.Parricidi.
La Lena està a casa i el seu fill dorm. El seu marit està a la taverna i ella rep la visita d’en Pau, el seu amant.
Pau, pres d’ira per un atac de gelosia, mata la Lena i la deixa tirada al llit. En Felet, el marit, arriba a casa begut però no s’adona de res i es gita al llit. L’endemà, quan en Titet es desperta, pensa que la seva mare dorm i surt al carrer. Les veïnes, en veure que la Lenano respon als crits, pugen a veure què passa.
En trobar la Lena morta, acusen el seu marit d’haver-ho fet. En Titet, innocentment, va esborrant les pistes que l’amant havia deixat. En Felet és acusat de l’assassinat de la seva muller i condemnat a presó.


4.Daltabaix.
L’avi Palau tenia dos fills, en Quim i en Verí, l’hereu. Aquest darrer tenia molt mal geni però tot i això, un dia vatrobar una noia amb qui casar-se, la Doloretes.
El casament, però, va ser un calvari perquè no la tractaven gens bé. Va tenir un fill, en Llombric. Un dia, en Verí va comprar una mula i la va anar a provar. De tornada a casa, amb un carro ple de llenya, aquesta es va parar i no volia creure. En un intent desesperat de fer-la arrancar, Verí ordenà al seu germà que prengués foc sota la mula. Aquesta,en notar el calor, arrancà.
La mula s’endugué pel davant en Llombric i l’avi Palau i acabà estimbant-se al Torrent, juntament amb el carro i en Verí. La Doloretes, després de totes les morts, patí un greu trastorn i en Quim acabà fent-la fora de casa. L’única persona que acollí aquella criatura plena de misèria i desgràcia fou l’àvia Pastora que, abans de casar-se, ja li havia predit el futur.5. El pastor.
En Ton era una pagès de l’Empordà, casat i sense fills. Tenia grans extensions de terra que s’estimava tant o més que la seua pròpia vida.
Un dia un pastor, en Nasi, va pasturar el seu ramat per una de les terres d’en Ton: el pas de les ovelles va destruir tota la collita. Aquest, enfadat perquè havia perdut gran part de les collites, sembrà el camp de figues amb hams, per siles ovelles tornaven. I, efectivament, quan les ovelles van tornar es van empassar les figues amb hams.
En Nasi, en adonar-se del que havia passat, va tornar de nit i d’amagat al camp on havien pasturat les ovelles. En Ton, aquella mateixa nit també va anar-hi per comprovar si encara quedaven figues. Quan en Nasi trobà en Ton cercant figues, el matà i li féu empassar un grapat de figues. Per nodeixar rastre, tirà les figues sobrants i a en Ton, el lligà a una pedra i el llançà al riu.

6. La vella.
La padrina va sofrir un atac i quedà semiparalitzada. A casa, es lamentaven que no hagués mort puix que a casa només feia nosa. Cada dia, la ficaven al porxo i allí la deixaven tota la jornada, fins que tornaven a casa: era la rutina. Un dia, es calà foc a la casa i la vella, en...