Drames Rurals

EN MET DE LES CONQUES
Aquest primer conte tracta sobre la vida d'un personatge anomenat Met de les Conques, que des de ben petit fou rebutjat per la gent del poble on residia amb la seva mare i la seva àvia. Les dos dones eren tractades de bruixes pels habitants del pobles i també foren rebutjades pel seu aspecte físic,no gaire agraciades. El naixement d'en Met fou un sorpresa pels habitats i elseu bateig es va fer de nit, ja que com es desconeixia el pare, no era ben vist per la població d'on residien. En Met va passar una infància molt difícil,a causa de la mala reputació de la seva família, els nens no jugaven amb ell i la gent no el tractava com el demés nens, va créixer en solitari no fou ni acceptat ni estimat per cap altre individu que no fos la seva mare o la seva àvia. Amb eltemps en Met va créixer, però la gent tampoc l'acceptava, les mares amenaçaven el seus fills en portar-los amb en Met de les Conques si es portaven malament. Als catorze anys va morir la seva àvia i la gent es va compadir d'en Met i l'hi oferien menjar. A mida que el temps passava a en Met cada vagada més li interessava més la religió, la setmana santa, els sermons, ja que les paraules delpredicador li arribaven al cor i es pensava que eren dedicades a ell, per primera vagada en sentir paraules com, germans meus, fills del cor, ceguets de l'ànima entre altres, es va sentir estimat. Des d'aleshores en Met es va refugiar a l'església per pensar i evadir-se de la realitat, fins que un dia la seva mare el va venir a buscar dient-li que es trobava molt malament a causa de uns bolets que haviaingerit, tenia un dolor a l'estoc que la cremava per dins. En Met instruït per la seva mare va anar a buscar al metge però ningú el va respondre, va tornar amb la seva mare i la seva mare li va dir que ja no podia més i que tornés a avisar al metge en Met va tornar a insistir fins que finalment el van obrir i li van informar que el metge estava malalt i que demà pel matí l'aniria a veure. Al matíes van trobar amb la mare d'en Met al terra amb el ulls en blanc i la barbeta als genolls, havia mort. La van enterrar embolicada en una manta, ja que la postura de la seva mort impedia la disposició del cos a un fèretre. En Met en quedar orfe va recórrer a l'única esperança que li quedava la religió ,gràcies a una de les seves aparicions concretament de Jesús ,i va decidir anar-se'n a lesmuntanyes a fer penitencia, però malauradament pel camí va quedar ferit en la cama dret i les costelles i seguidament per falta de nutrients va morir a una de les coves i uns caçadors van trobar el crani i el ossos però no van informar a les autoritats per risc a les declaracions.

IDIL·LI XORC
Aquest conte tracta sobre un grup de captaires en el qual dos d'ells d'edat avançada decideixen casar-se. EnTit un captaire d'uns 60 anys, baixet i rabassut, amb prou feines podia caminar s'ajudava amb dos bastons i balandrejant el cos d'ací d'allà com un bergantí mal estibat, en canvi la Laia era alta, prima esvelta i presumida, però li faltava un bull. Els dos eren fadrins, en Tit era oncle en una casa plena de canalla i la Laia era pubilla d'una barraca. En Tit o Josep es guanyava la vida guardantels garrins de tot el poble en un clos i ella criant conills. Els dos van començar a tenir bona relació,conversaven sobre les seves misèries,problemes de salut i problemes familiars i s'escoltaven mútuament i es comprenien, fins que un dia en Tit buscant solucions per sortir de la seva situació, del maltractament per part de la seva família va pensar en casar-se i la Laia en sentir-ho li va dir queno li seria difícil. En Josep va pensar que la Laia podria ser una bona candidata, era una pubilla i també tenien problemes com ell, es podrien ajudar mútuament i li va proposar matrimoni. La Laia va acceptar i van acordar que es casarien quan tinguessin els diners per pagar les llicències a mitges. Tot el poble es va assabentar de l'enllaç i van començar a burlar-se'n d'ells, en Tit els seus...