Drames Rurals

CARACTERISTIQUES MODERNISTES: Rebeldia, solitud, gran descripció sensitiva, problematiques socials, injusticies que cauen sobre els mes debils, no-descripcio de paisatges, erotisme, tristor, industrialitzacio (anarquisme), duresa de la vida en les clases baixes, camp com a lloc on la vida es manifesta en brut i violentament, complexitat de les personalitats humanes, sempre hi ha algún personatgeque destaca, situacio de la dona (hostil), mon rural com a tragic on nomes ets útil si treballes, problema individu-societat que representa el conflicto artista-societat del modernisme, aillament individual, nacionalisme, simbolisme, inconformisme i voluntat de lluita, ubicacio en espais rurals, forces ocultes de la natura, instints humans, llenguatge poc culte, conte breu (intensitat i noquantitat), descripcions subjectives, onomatopeies, dramatisme, finals tragics. Drames rurals, de Víctor Català publicat l’any 1902, és un recull de dotze drames escrits en prosa que formen part del ruralisme simbòlic propi del modernisme. L’autora trenca el tòpic de la ruralia i ens ensenya la seva part més crua allunyant-se del costumisme rural. El tema central de l’obra és el matrimoni. En primerlloc, Víctor Català analitza ens els tres primers drames els problemes de marginació que provoca per a la dona qualsevol relació extramatrimonial. En segon lloc, a partir de Daltabaix, l’autora relata les conseqüències fatals que significa per al gènere femení adaptar-se a la vida conjugal. Les diverses narracions giren entorn a la figura de la dona que busca en el matrimoni un refugi, sota la tutelamasculina, per a no quedar marginada per la societat. El primer drama,El Met de les Conques, ens mostra una família de personatges marginats per una maternitat il•legítima. El Jaumet és rebutjat per tot el poble per ser bord i fill del pecat i es converteix en l’espantall llegendari de la canalleta del poble1. La seva mare, considerada bruixa, no rep cap mena d’auxili i mort d’una intoxicacióproduïda per uns bolets verinosos. Al quedar tot sol, el Met, només troba consol en la religió que descobreix de la mà d’un predicador i decideix anar-se’n del poble per a fer penitència. Malauradament, caurà en una cova d’on no podrà sortir-ne mai més. Cal subratllar els records que té el Met dintre la cova com a mostra del tracte que rebia la dona en la societat del moment. El segon drama,Idil•li xorc, ens presenta una sèrie de personatges marginats per la misèria econòmica i moral. Són un grup de captaires inconscients, un exèrcit de la misèria i de la ganduleria3. D’aquest grup es distingeix el Tit i la Laia que decideixen casar-se per fugir de la situació en què es troben. El capellà de primer moment no els vol casar però després canvia d’opinió per a no ocasionar un escàndolpúblic. El poble se n’assabenta i, seguint les tradicions, després de la boda els apedreguen amb tal brutalitat que acaben amb la vida del Tit. Podem veure com la massa, que representa el medi social, ataca durament els protagonistes que volen escapar d’aquesta existència rural que els ha tocat viure malgrat fracassen en l’intent.
Analitzant els diferents tipus de personatges que formen part de Dramesrurals ens adonem que la dona sol ser el personatge víctima del drama. A Parricidi veiem com una relació sexual fora del matrimoni desencadena l’assassinat de la dona. El Pau, l’amant de la Lena, descrit com “aquell home que l’estimava com un boig i que la matava a força d’estimar-la4”, pres d’un atac de gelosia decideix matar-la. Un seguit de circumstàncies faran que la gent del poble inculpiel marit de la Lena, el Felet, un pobre inconscient com a autor del crim.
El drama fa una crítica a la incompetència de la Justícia i centra l’existència humana en la força del fat d’on és impossible escapar: “I anorreat i destruït per l’horrible sospita, baixà el cap al pes del Destí i es disposà a sofrir resignadament el càstig de sa culpa imperdonable5”.
Els següents drames descriuen...