Drames Rurals

República VII
1. Al·legoria de la caverna
Sòcrates descriu a Glaucó una escena que anomenem el mite de la caverna i li demana que la compari amb la educació o la no educació. L’escena en una espècie de caverna amb una llarga entrada per on entra la llum i un grup un grup d’homes lligats de peus i coll que no poden moure’s. Darrere d’aquesta gent hi ha un foc i entre el foc i les persones hi haun mur. Al llarg d’aquest mur passen uns homes carregats amb tota classe de coses que sobrepassen el mur i per tant els homes encadenats ho veuen en forma d’ombres.Com que aquestes persones no han vist res més que ombres creuran que les ombres són la realitat i que no hi ha res més enllà.
Llavors Sòcrates proposa de alliberar-ne un i que vegi el món exterior. Al principi a aquesta persona liresultarà molt complicat i fins i tot dolorós acostumar-se a la llum i les coses noves que veurà però finalment
A continuació Sòcrates ens proposa que l’allibera’t tornès a la caverna i que acostumat a la llum veuria amb dificultat. Llavors els encadenats se’n riurien d’ell i no voldrien anar al món exterior.
Tota aquesta analogia permet a Sòcrates explicar la idea de món sensible i mónintel·ligible. El alliberat en pujar al món de la llum (el món intel·ligible) aprèn que el Sol, que és la causa de tot, és el bé.
Per tant, és lògic que aquest alliberat no vulgui tornar a baixar a la foscor de la cova, ja que acostumat ara a la llum se sent feixuc i ridícul en intentar convèncer els homes de la justícia.
D’aquesta manera cal tenir en compte que provoquen pertorbacions en els ulls i enl’ànima tant del pas de la llum a les tenebres com de les tenebres a la llum.
2. L’educació i el govern dels filòsofs

En aquest context Sòcrates aprofita per atacar que diuen posar saber a l’ànima, els sofistes. Sòcrates nega que això sigui possible si l’ànima no ha estat abans enfocada o orientada per veure en la direcció correcta, és a dir, en la direcció del ser i de la part més brillant delser: el bé. Per això es necessita un art que ajudi les ànimes a orientar-se.
Sòcrates afirma que la saviesa és quelcom diví i que no perd potència però això no vol dir que en nosaltres, una mala educació, no la pugui fer girar cap avall, és a dir, cap al món de la gola i altres apetits semblants. Però també és cert que una bona educació pot fer que l'ànima torni seva cara cap a la veritat.
De totaixò Sòcrates en dedueix que després d'aconseguir, mitjançant l'educació, que l'ànima dels autèntics governants es torni cap a la veritat seria tasca dels fundadors de la ciutat el obligar-los a accedir a baixar amb els antics companys de la caverna.
Davant d’això Glaucó s’estranya i Sòcrates li explica que no significaria pas un perjudici, ja que no tindria sentit una ciutat en la qual només hihagi una classe que gaudeixi sinó que s’ha de fer feliç tota la polis.
Llavors caldria obligar els filòsofs a baixar un darrere de l’altre i adaptar-se a la foscor. Una vegada acostumats veurien millor que la resta de ciutadans ja que ja haurien contemplat la veritat, el bell, el just i el bo. D’aquesta manera la polis podria viure en la llum.
Davant la possibilitat que poguessin desobeir,Sòcrates afirma que seria impossible perquè són homes justos. Però també és evident que participarien en els assumptes de la ciutat com una cosa inevitable i no com amants del poder.
3. Les ciències preparatòries
A continuació Sòcrates vol esbrinar que han de fer per a que un home surti de la foscor fins a la llum, és a dir, de quina manera s’han d’educar. Sòcrates parteix del fet que aquestsgovernants són aquells que de joves van ser triats per ser atletes guerrers. Recorda que anteriorment es va establir la importància de la gimnàstica i de la música en la formació de l'esperit d'aquests guerrers però rebutja que aquestes ciències siguin en què sustentar l'educació dels filòsofs. Doncs bé si no és la música ni la gimnàstica ni cap de les altres arts concretes, l’art que busquem...