Drames Rurals

DRAMES RURALS

EN MET DE LES CONQUES (p. 59)

Aquesta història transcorre a un poble on en Met vivia juntament amb la seva mare, una dona d’uns 30 anys i lletja i la seva àvia, una dona viuda, vella i malcarada, amb una casa que feia pudor i mig enrunada.
Des de ben petit, el Met va ser marginat i les altres mares els i prohibien als seus fills que s’hi acostessin. Va ser apartat de tothomi va quedar soterrat en la marginalitat.
Es feia gran però la situació no canviava, al principi d’això, plorava, però després ja s’hi va acostumar i ho veia una cosa normal. Això va condicionar la seva aparença física.
La seva avia va morir quan ell tenia catorze anys i ell va fer una estirada que es va quedar amb la pell i els ossos. De mica en mica la gent del poble l’anava acceptant i vatrobar un raig de llum a la seva vida quan un predicador anà a fer sermons de la Quaresma al poble. Tothom va anar a l’església a veure-ho, aleshores el Met també hi va anar. Li va agradar escoltar el sermó i hi va tornar més dies.
Passava els dies a l’església escoltant al predicador fins que va començar la Setmana Santa on va trobar un altre passatemps, el de mirar les processons.
Un cop vanacabar aquestes celebracions religioses, en Met va tornar a la seva vida avorrida, desolada i trista. No sabia que es podia anar a l’església encara que no fos Quaresma o Setmana Santa, i hi va tornar a anar.
Un dia, al llit, va sentir els crits de sa mare que s’estava morin perquè havia menjat masses bolets i degut a la acusació de bruixa, ni el metge del poble la va voler ajudar.
Ja morta la sevamare, Met donava tombs pel poble, i en un d’aquests se li va aparèixer la imatge de Jesús mentre ell es trobava sota un arbre. Jesús va dir-li que si volia anar a dalt de la muntanya dia i nit a fer penitència, i en Met va fer-li cas.
Una vegada ja havia preparat les coses, es va encaminar cap a dalt d’una muntanya on va caure a una cova trencant-se d’aquesta manera la cama. Es va fer fosc i elMet cada vegada estava més malament, i va torna a veure a Jesús una estona.
En Met va morir a dins la cova i al cap d’una temps la seva calavera va ser trobada per uns caçadors.

PERSONATGES
- En Met: és el personatge principal del conte, és el protagonista però la victima del drama. És un noi introvertit, callat, pacient i observador, però mal vist per la gent.
La gent del poble el rebutja iel margina. Representa el bé i la fe.
- La mare del Met i l’àvia: representen el mal camí, la gent del poble diuen que són unes bruixes i despreciades.
- El predicador: feia sermons a l’església el dia de Quaresma
- El capellà: simbolitza l’espiritualisme, el bé i és el guia del Met per a la seva seguretat.
- Personatges secundàris: la gent del poble, que tenen una visió totalment negativa delMet i la seva familia, des de petit li fan la vida impossible.




ENVEJA (p. 287)

Una camperola rossa i de rostre blanc torna de l'hort amb una panera plena de fruita acabada de collir. Cansada i suant torna a casa després d'un llarg dia de treball. La noia era coneguda al seu poble com “Forra” ja que feia deu anys que era casada amb un bon home i encara no havien tingut cap fill. Quanes van adonar que en deu anys no havien tingut cap fill, es van proposar tenir-ne un. Ja no feien l'amor només perquè s'estimaven, sinó que a part d'això, tenien l'anhel d'engendrar el seu primer fill. La noia va passar dos llargs anys intentant quedar-se embarassada, però sense cap resultat. Quan la gent del poble es va adonar del problema que tenia la parella, els van començar a anomenar“Forros” (estèrils) i la noia va caure en una gran tristesa. Van passar uns mesos fins que davant de molts entrebancs i crítiques ho van aconseguir (o és el que entenem amb el final del conte i amb el vocabulari que utilitza l‘autora), estimant-se igual que deu anys enrere. La noia, al camp de magranes va tornar a sentir l'enyor de tenir un fill i va decidir tornar cap a casa, plorant, trobant-se de...