Drames Rurals

EN MET DE LES CONQUES
Met és un noi, que neix en una família humil, on viuen dos dones (Conques) que són mare i filla, una viuda i l’altre soltera però molt lletja i descuidada, i a sobre geperuda. La gent estava segura que cap home es fixaria mai amb ella, per això es diu que Met va néixer com per art d’encantament. El van batejar d’amagat, no s’havia de saber res del pare, però com que a ellesse les acusava de bruixes, van sospitar. Si abans la gent ja les mirava malament, ara encara més, ningú s’atrevia quasi a passar per casa seva i si ho feien d’una manera o altre les maleïen. Fins que no va créixer més no va sortir al carrer, però quan ho va començar a fer tothom se’l mirava de reüll, i les altres mares prevenien els seus fills d’ell. Quan es va fer més gran intentava fer amics,però el rebutjaven, l’escopien, i no el tocaven ni amb la punta del dit. Com que tothom el rebutjava va créixer sense amics, ni ocupacions, ni estudis i així anava vagant cada dia com un gos. Als seus catorze anys es va morir l’àvia, i ell va fer la gran estirada. Tenia uns ulls clars molt bonics, però un cos lleig i que semblava que tot li pengés. Va esdevenir l’espantall llegendari de la canalladel poble, les mares ja no li tenien tanta por però els hi deien als fills que o es portaven bé o vindria En Met de les Conques. A la seva mare li seguien tenint mania, però ell ja passava més desapercebut i fins i tot li donaven alguna cosa de menjar o li compraven els cargols que ell arreplegava quan plovia. Un predicador de molta anomenada anà a fer els sermons de la Quaresma al poble, al’Església, i Met hi va assistir, però amagat enmig de les cadires i les dones. El predicador va començar el sermó, ningú era capaç de seguir el fil però a tots els hi agradaven aquelles paraules que sonaven tant bé. Al acabar el discurs tothom es va començar a remoure, se sentien sorolls estranys, i la gent va començar a sortir de l’església, tothom ja era fora i en Met encara estava assegut amagat,van apagar mínimament les llums, ell es va aixecar, es va espolsar com si fos un gat abandonat, i va anar caminant cap a la sortida. Ara només sentia el neguit de poder escoltar el sermó següent. Ell era el primer en arribar a l’Església i asseure’s al lloc amagat de sempre. Ell sentia que les paraules del predicador anaven dirigides cap a ell, que li queien a sobre, i li encantaven. Va començar aconvertir-se com en una mena d’obsessió, fins i tot no dinava o sopava a casa i la mare s’enfadava, però no podia parar d’estar-hi. També es quedava a mirar els preparatius per una desfilada que es faria. Ell anava buscant un lloc per situar-se i veure bé la processó, però no trobava el perfecte, el va perdre i s’anava movent buscant lloc però ningú estava disposat a cedir-li el seu, la processóanava avançant, a En Met li agradava molt l’espectacle, tot i que li costava veure bé. Estava molt molest, la gent l’aixafava i el mirava malament, li feia mal tot.
[ descripció detallada de la processó ] En Met fa un soroll estrany, té els peus com si hi haguessin agulles clavades.
Passat un temps, se sentia buit, enyorava molt tot aquell món, fins i tot li va treure la son i la gana, la sevamare estava preocupada. Anava passejant perdut pels carrers, no pensava que encara que no fos Setmana Santa podia anar perfectament a l’Església, que quan va entrar la va notar molt més buida, no hi havia gairebé ni una ànima.
Una nit que estava a casa va sentir gemits, no va fer res, però van continuar, va anar a la cambra del costat i era la seva mare que el cridava, la va veure moltdesmillorada i ella li va dir que li preparés unes coses però en Met no en tenia ni idea, finalment va anar a buscar al metge, però al saber qui era no va voler-hi anar, la mare li va dir que hi tornés que semblava que es moria i que si calia tirés la porta. Torna però li diuen que el metge està refredat i hi anirà pel matí, així que ell se’n torna a casa, però l’endemà la mare ja és morta. Com que en...