Drames Rurals

DRAMES RURALS.

-Resum de l'estudi preliminar del llibre de lectura.

Característiques del Modernisme literari.
Cracterístiques de la narrativa modernista.

. Modernisme literari: Les característiques principals són l'afany per la musicalitat, la presència de la natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta, sobretot a nivell formal, per fugir d'una realitathostil. L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes.
A Catalunya, el Modernisme té un significat especial, perquè adquireix una dimensió reformadora i revolucionària. No es tracta sols de modernitzar, sinó també de contraposar-se a una societat immobilista i antiquada. D'aquesta manera, el Modernisme es converteixen una eina transformadora i s'insereix en una realitat social. L'objectiu principal era situar la cultura catalana a nivell europeu. També, presentava una reacció contrària a l'estètica i els plantejaments de la Renaixença.

.Narrativa modernista: Els anys 1900 i 1911 representen una etapa molt brillant en què es renova la narrativa catalana amb la incorporació dels moviments culturals vigentsen la literatura europea. Els autors modernistes recullen les tesis del superhome nietzscheà, plentegen temàtiques centrades en els conflictes de l'individu enfrontat al seu entorn i mostren la crisi de valors resultant del matrialisme dominant en la societat.

-Argument de la novel.la solitud de víctor català.
Solitud és una novel.la molt representativa de l'época modernista a Catalunya.  Tantnovel.la com versió cinematogràfica començen de la mateixa manera, el camí de La Mila i En Matias fins a l'ermita, on van anar a viure com ermitans ambdós.
El pastor, un home amable i servicial, desenvolupa en La Mila un sentiment d'amistat. Per a ella, parlar amb ell és una manera de fugir de la solitud que sent des de la seua arribada a l'ermita.  aquest home tracta de contrarrestar lesmancances que sufrèix La Mila, mancances al seu interior, mancances d'esperit, mancances d'estimació.
els pensaments i sentiments de la seua protagonista queden expressats segons va desenvolupant-se, En Matias, des de la seua arribada, adoptà una posició passiva, tant a l'ermita com amb la seua dona, i aquesta va adonant-se de com cada vegada estan més lluny l'un de l'altre. L'amistat del seu maritamb l'Ànima, l'home-bèstia, és el motiu principal de la seua gradual separació. Aquest personantge és altre símbol. Segons el pastor: “És la cosa més roïna de la muntanya”
Pel que fa a En Baldiret, l'ermitana desvia cap a ell els seus instints maternals.
El primer desencadenant de tragèdia apareix amb la Festa de les Roses. La luxúria i l'ira de la gent no queda del tot reflexada a lapel.lícula. A la novel.la, la ràbia i humiliació que sent La Mila davant els destrossos fets per la gent a l'ermita, fan d'ella una dona més apagada i escéptica.
La solitud de la protagonista comença a fer-se més forta. Plora aviat: “plor d'enyorança, d'avorriment, d'angoixa, d'agonia d'ànima” (1905, 190). El pastor és l'única via de liberació, de salvació. Aquest li confesa que En Matias s'ha fet jugadorde taleia, que la companyia de l'Ànima no és bona, i ella sent que l'ha perdut totalment al seu marit. No aparéix ni a dormir per l'ermita, i la seua cercania a l'Ànima asusta a La Mila.
Quan arriba l'ivern, pastor i ermitana donen el seu últim passeig per la muntanya. És ací on La Mila s'adona dels sentiments del pastor cap a ella: “M'estima! M'estima!, pensa ella
Quan mor el pastor, La Milasent que ella mor també. A la novel.la, el sentiment d'angoixa i la seua desesperació augmenten amb les sospites i acusacions de la gent del mas i de tot el poble cap a ella i el seu marit: a ella d'haver sigut la barjaula del pastor, a En Matias de lladre dels diners d'aquest. 
La fi de la història és l'esdeveniment més tràgic, el punt màxim de la degradació humana, la fusió amb la natura...