Drames

- Drames rurals -
Prec
Aquest capítol és una mena de oda a una damisel•la. Comença amb una descripció del seu cos i del seu rostre (“cos esllanguit i rostre pàl•lid” pàg. 55). També fa comparacions, comparant a la damisel•la amb un lliri (“Oh tu, el lliri d’ombra que un raig de sol d’estiu mustigaria” pàg. 55). En aquest conte l’autora anima a la damisel•la a que plegui i somií (“Plega,doncs, damisel•la ciutadana, creu-me, plega i somnia!” pàg. 57) .

El Met de les Conques
Aquesta història ens situa a les Conques, i ens mostra una família de personatges marginats per una maternitat il•legítima (“el pobre Met havia vingut al món com per art d’encantament” pàg. 59). El Jaumet és rebutjat per tot el poble per ser fill del pecat i es converteix en l’espantall llegendari de lacanalleta del poble. La seva mare, considerada bruixa, no rep cap mena d’ajuda i mor d’una intoxicació produïda per uns bolets verinosos, cosa que va fer la vida de Met més tranquil•la. Quan tots van morir, Met només troba consol en la religió que descobreix de la mà d’un predicador i decideix anar-se’n del poble per a fer penitència. Malauradament, cau en una cova d’on no podrà sortir-ne mai més (“elMet ja no veia més que els dos poms de roses i els baixos de la túnica, on s’havien clavat tots els estels voladors, mirotejant com una franja brodada de lluentines” pàg. 98). Poc després de la seva mort uns caçadors es van refugiar d’una pluja en la mateixa cova on Met va morir i van trobar els restes d’ossamenta del pobre noi. Els caçadors van fugir de la cova com van poder i no van dir res deldescobriment, per por a ser cridats per a futures declaracions.

Idil•li xorc
Aquesta història comença amb un estol de captaires professionals que baixava per una carretera. La majoria d’ ells eren vells, però va sorgir una nova parella al grup: el Tit i la Laia que van decidir casar-se per fugir de la situació en què es troben. El capellà de primer moment no els vol casar però despréscanvia d’opinió per a no ocasionar un escàndol públic (“Així que la núvia estigué confessada la cerimònia s’enllestí en un girat d’ulls, i els casats i els testimonis oïren la missa.” pàg. 122). El poble s’adona de la nova notícia, i seguint les tradicions culturals del poble, al finalitzar la boda els apedreguen amb tal brutalitat que acaben amb la vida del nou casat Tit (“-Brètols...! L’han mort!Li han aixafat els pols! Se recordaran de mi!...” pàg. 126). El conte acaba amb el capellà resant un parenostre per l’ànima del pobre difunt (“Mentrestant, agenolleu-vos i resem un parenostre per l’animeta del difunt.” pàg. 126).

Parricidi
Aquest conte comença amb la Lena que està molt intranquil•la. La Lena està casada amb Felet, un home sense preocupacions, que representa la figura d’home depoble que l’agrada anar al bar per embriagar-se. Aquesta parella compta amb un fill, en Titet.
Un dia, quan en Felet se’n va al bar, la Lena es va quedar sola amb el seu fill a casa. Va esperar fins que el nounat es va adormir per rebre al seu amant, que es va colar per la finestra per a la seva cita (“La Lena obrí la finestra” pàg. 129). L’amant es pensava que la Lena estava amb algú altrehome, i el resultat de la baralla que van mantenir va ser la mort de la Lena per mans del seu amant a ganivetades. La noia va quedar estesa sobre el llit fins que el seu marit va arribar. Felet va tornar a casa embriagat, i tal era el seu estat que no es va adonar de l’assassinat, ni tampoc de les petjades de sang que hi havia al terra. En Felet es va tombar al lloc on la noia residia morta, i aquesttampoc se’n va adonar (“Després, arrapant-se al petge, s’enfilà al llit com va poder i s’hi deixà caure pesadament [...] Al cap d’un minut roncava.” pàg. 135).
Al dia següent, en Tiret, cridava a la seva mare sense obtenir resposta, cosa que va fer que l’anés a buscar a la seva habitació. El pare, amb ressaca, va dir-li que no cridés per tant ell com la seva mare volien dormir en pau.
Tiret...