Dret Constitucional

Temari del cos administratiu

I. Dret constitucional. Organització política

2. Institucions estatals
El cap de l’Estat. Les Corts Generals: el Congrés i el Senat. El Govern. El Poder
Judicial. El Tribunal Constitucional. El Defensor del Poble.
Esquema
I.
1.
2.
3.
4.
II.
1.
2.

3.

4.
III.
1.
2.
3.
4.

IV.
1.
2.
V.
1.
2.
3.

VI.
1.
2.
3.
4.

El cap de l’Estat
La monarquia parlamentària
Successiói regència
Atribucions
Necessitat que els actes del rei siguin ratificats
Les Corts Generals: el Congrés i el Senat
Naturalesa jurídica
Composició
2.1. Composició del Congrés dels Diputats
2.2. Composició del Senat
2.3. Disposicions comunes
Atribucions
3.1. Legislatives
3.2. De control del Govern
3.3. Pressupostàries
3.4. Altres funcions
Funcionament i organització
El Govern
Naturalesa jurídica
Lainvestidura i el cessament del president; nomenament i cessament del Govern
Composició del Govern
Funcions i potestats en el nostre sistema constitucional
4.1. Funcions polítiques i administratives
4.2. Potestat normativa
El poder judicial
Concepte i funcions
Principis
Tribunal Constitucional
Naturalesa i competències
Composició i funcions
Processos que tramita
3.1. Recurs i qüestiód’inconstitucionalitat
3.2. Recurs d’empara
3.3. Conflictes de competència
El Defensor del Poble
Naturalesa jurídica
Elecció
Funcions
Àmbit d’actuació

Escola d’Administració Pública de Catalunya

1

Temari del cos administratiu

I.

I. Dret constitucional. Organització política

El cap de l’Estat
1. La monarquia parlamentària

L’article primer de la Constitució espanyola de 1978 (CE) estableix, a l’apartattercer,
que la forma política de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària, i als títols II i
següents regula la corona, les Corts Generals, el Govern i l’Administració, les relacions
entre el Govern i les Corts Generals i el poder judicial, i també es desenvolupa i regula
aquesta forma política concreta de l’Estat. La monarquia es distingeix de la república
fonamentalment perquè la persona queocupa el lloc de cap de l’Estat ho fa de forma
vitalícia, fins a la seva mort, abdicació o renúncia, i l’assumeix per herència i no per cap
mecanisme d’elecció per un període determinat, propi dels sistemes republicans. El
qualificatiu de parlamentària la distingeix d’altres tipus de monarquies, com la
monarquia absoluta, en què el rei acumula tots els poders de l’Estat. Els poders del rei,
en elsistema construït per la nostra Constitució, els estableix aquesta norma superior,
que és la font de les atribucions del monarca, el qual està subordinat a aquesta norma i a
les lleis. Les atribucions de la corona resten condicionades al poder legislatiu i als altres
poders de l’Estat, els quals emanen de la sobirania nacional que resideix en el poble
espanyol. La Constitució espanyola, quandetermina les potestats de la corona, la
configura com una institució simbòlica, principalment de la unitat de l’Estat, de
representació d’aquest a l’exterior i moderadora de la resta d’institucions de l’Estat.
Tanmateix, malgrat ser el cap de l’Estat, no té funcions de govern. El rei regna, però no
governa.

2. Successió i regència
La Constitució espanyola estableix un sistema automàtic de successió,de manera que la
titularitat de la corona no quedi mai vacant. La corona d’Espanya és hereditària entre els
successors de Joan Carles I de Borbó, la qual cosa vol dir que la manera d’accedir al
tron no es basa en una elecció, ni popular ni per decisió del rei anterior, sinó que es
procedeix per herència segons un ordre de successió fixat a la Constitució, de manera
molt minuciosa i seguint latradició monàrquica espanyola (art. 57). La Constitució
preveu que es prefereix l’home a la dona, i aquesta norma faria que si els actuals
prínceps d’Astúries tinguessin un fill, aquest passaria per davant les dues filles que ara
tenen. Es parla tot sovint de la conveniència de modificar la Constitució per adequar-la
al principi d’igualtat entre home i dona —que estableix la mateixa Constitució—...