dret de la persona





DRET DE LA PERSONA 2.
























Lliçó 10: La nacionalitat i el veïnatge civil.

1. La nacionalitat

1) Concepte:
La nacionalitat és un estat civil, que consisteix en la condició de les persones que són membres d’una determinada comunitat nacional organitzada en forma d’Estat (p. ex: l’espanyola).
Regulació: Arts. 17-26 CC.

2)Transcendènciajurídico-privada:
a) La nacionalitat és un estat civil que determina la llei personal (Art. 9.1 CC), que regeix:
La capacitat d’obrar de les persones.
Els drets i deures de família.
La successió per causa de mort.
b) La llei personal aplicable als apàtrides (= persona que no té nacionalitat) ve determinada per la llei del lloc de residència habitual (Art. 9.10 CC).

3) La doblenacionalitat. La persona pot tenir simultàniament dues nacionalitats.
a) Quan es concerta en tractats de doble nacionalitat amb alguns països iberoamericans o amb països que hagin tingut una especial vinculació amb Espanya (Art. 11.3 CE).
b) Quan s’adquireix una nacionalitat sense perdre l’originaria (Art. 24 i 26 CC).
S’aplicarà (Art. 9.9 CC).

(1) La llei de la nacionalitat que estableixi el tractat.p. ex: domicili.
(2) En defecte la de la nacionalitat coincident amb la darrera residència habitual.
(3) Per últim, la de la nacionalitat adquirida en darrer lloc.

4) Adquisició originària de la nacionalitat espanyola.

a) Adquisició automàtica de la nacionalitat espanyola d’origen:
Ius sanguinis (Art. 17.1.a) CC): els nascuts de pare o mare espanyols.
Es suficient que un dels pares siguiespanyol – possibilitat de doble nacionalitat.
Ius soli (Art. 17.1. b) CC): els nascuts a Espanya de pares estrangers, si almenys un dels pares hagués nascut també a Espanya.
S’exceptuen els fills de funcionaris diplomàtics o consulars.
Ius soli (Art. 17.1. c) CC): els nascuts a Espanya, els pares dels quals no tinguin nacionalitat o la legislació de cap d’ells atribueix al fill unanacionalitat.
Ius soli (Art. 17.1 d) CC): els nascuts a Espanya, la filiació dels quals no quedi determinada.

b) Els estrangers menors de 18 anys adoptats per un espanyol (Art. 19.1 CC). La nacionalitat espanyola s’adquireix des de l’adopció, sense efectes retroactius.
5. Adquisició derivativa de la nacionalitat espanyola: (a) dret d’opció, (b) per carta de naturalesa o (c) per residència.

a)Adquisició per dret d’opció. Tenen dret a optar per la nacionalitat espanyola:
Les persones que estiguin o haguin estat subjectes a la potestat parental d’un espanyol (Art. 20.1 a CC): fills de progenitor estranger que adquireix desprès la nacionalitat espanyola.
Les persones, el pare o mare dels quals hagués estat originàriament espanyol i nascut a Espanya (Art. 20.1.b CC): fills d’emigrantsespanyols (l’opció és limita a la primera generació: fills).
Les persones la filiació o el naixement a Espanya de les quals es determini després dels 18 anys (Art. 17.2 CC): termini de 2 anys per optar.
L’estranger adoptat per un espanyol desprès d’arribar a la majoria d’edat (Art. 19.2 CC) termini 2 anys des de l’adopció.

6. Adquisició per naturalització (la decisió d’atorgar o no la nacionalitatve de l’Estat): és aquella nacionalització que es produeix en virtut de concessió per part de l’Estat espanyol. Pot ser de dos tipus:

Per carta de naturalesa, atorgada discrecionalment (pel morro, perquè li dóna la gana al Govern) per Reial Decret (Consell de Ministres), quan concorrin circumstàncies excepcionals (Art. 21.1 CC).
Ex: esportistes d’elit; per raons culturals, econòmiques,militars, etc. L’estat perquè vol atorga la nacionalitat. EX: futbolistes que es nacionalitzen a Espanya; incorporar estrangers a la nacionalitat espanyola per poder incorporar-los a la selecció espanyola; perquè un estranger pugui participar amb Espanya a les Olimpíades, pagar-li perquè es nacionalitzi.
Ex: RD 435/2004: a favor de víctimes dels atemptats 11-M.

Naturalització per residència: es...